Definicions

-Individu: algú únic i irrepetible que pertany a un grup o espècie.
-Individualisme possessiu: que l' home és lliure de la dependència dels altres i pot estar ell sol.
-Sociabilitat natural: l' home neccessita relacionar-se amb els altres per sobreviure.
-Contractualisme: que els homes estem junts per un pacte.
-Estat de natura: és l' home en natura, és una anarquia i és una guerra de tots contra tots.
-Pacte social(Rousseau): perquè els homes tinguin un pacte per no estar en anarquia i respetar els altres.
-Antropologia social: estudia com es relacionaven els uns als altres.
-Sociabilització primària: introduir el subjecte en la societat perquè es relacioni.
-Cultura: conjunt de experiències, tradicions, idees i cultes d' una societat.
-Subcultura: persones que viuen en una cultura pero no la viuen de la mateixa manera.
-Contracultura: grups socials que van en contra de la cultura.
-Nous moviments socials: són nous grups que intenten buscar el motiu de l' existència.
-Civilització(Hungtington): són grups de gent que poden ser un grup de paisos que comparteixen una idea.
-Etnocentrisme: és analitzar les altres cultures a partir de la nostra.
-Xenofòbia: odi envers dels estrangers.
-Aporofòbia: el rebuig i el despreig davant el pobre.
-Racisme: la millor manera de preservar les races es no mesclar-les. Parteix de l' idea de que hi ha races superiors i inferiors.
-Relativisme cultural: que hi hagi comunicació entre cultures.
-Universalisme: que totes les cultures, races i ètnies estiguin unides en el món.

Podem conviure amb altres cultures?

A aquesta pregunta no se li pot respondre res ja que això depén dels individus. No puc dir que si, ja que sempre hi haurà persones que tindràn molt bona convivència amb altres individus d'altres cultures però això també implica que hi hagi altres individus que vulguin l'extermini d'aquestes cultures. Jo crec que la convivència mai serà perfecta, jo crec que la convivència mai serà perfecta, jo crec que la convivència és la que tenen que tenir els individus i no la societat. Quan els individus aprenguin a conviure amb altres cultures millorarem però això no li passarà a tot individu. Jo crec que la convivència de les cultures és impossible. Jo crec que a de ser l'individu a nivell personal qui ha d'aprendre a respectar altres cultures. La convivència total és impossible ja que sempre hi haurà gent a favor i en contra d'aquestes cultures.

Hobbes i Rousseau

Hobbes defensa que si una societat no té un cap que mani als altres democràticament i que els individus escogeixen perquè prenguin desicions sobre això i escollir aquesta resposta.

Jean-Jacques Rousseau defensa que el home és bo i seria una societat sense cap, igualitària que va en contra de la propietat privada.

Jo crec que la teoria de Hobbes és mes coherent ja que l'altra no té cap sentit. Tal com diu Hobbes l'ésser humà és malvat per naturalesa i que neccessita un cap que escogeixen els altres per tant que aquest mantingui la pau i la llibertat de la societat i s'encarregui dels problemes. La teoria de Rousseu mostraria un comunisme molt gran i el comunisme nomès esta be com a idea, no com a societat.

Comentari doc.1 L'individu possessiu

1-. Diu que l'individu ha de ser lliure de la dependència dels altres i l'individu no deb res a la societat.
2-. La llibertat individual.
3-. Vol la llibertat dels individus per sobre de tot i vol que l'home sigui independent i no depengui ni de la societat ni de l'Estat.

Definicions

-Raó teòrica: aquella que s'orienta cap a contemplar el món.
-Raó pràctica: aquella que orienta l'acció del que passa i no contempla.
-Metafísica: tot alló que és troba més allà dels nostres sentits i de les explicacions científiques.
-Ultimitat: és arribar a les respostes últimes de l'home com el sentit de la vida.
-Subjecte: defensa que sense el subjecte no hi ha objecte.
-Interés emancipador: alliberar als essers humans de la dominació i la repressió.
-Dogmatisme: que això és així i punt, norma.
-Escepticisme moderat: no diu que podem arribar a coneíxer pero diu que es probable.
-Perspectivisme: que cadascú té un punt diferent de la veritat pero diu que cada persona te un punt de vista diferent.
-Realisme: que el objecte existeix independentment del subjecte.
-Idealisme: que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
-Noesi: no diu que una cosa sigui així sino que ho diu com ideal.
-Prejudici: judicis previs que hem adquirit per cultura i que tenim.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumte.
-Autoritat: una afirmació que s'accepta perqué prové d'un expert.
-Evidència sensible: es la evidencia que va a favor dels sentits.
-Adequeació: relació especial de la veritat amb ajust dels dos elements.
-Coherència: grau de possibilitat entre uns fets observats i una teoria.
-Pragmatisme: identifica el que es cert amb el que és útil.
-Consens: acceptació per una comunitat d'una opinió o ideologia.
-Neccessari: allò que és i no pot ser sengons l'utilitzem.
-Contingent: pot ser que haguès existit o podria ser que no.
-Virtualitat: allò que sembla real, un mon de bits.

William James

William James (Nova York; 11 de gener de 1842 - New Hampshire; 26 d'agost de 1910); filòsof nord-americà amb una llarga i brillant carrera en la Universitat Harvard, on va ser professor de psicologia. Va ser germà menor del famós escriptor Henry James. Va representar un influent paper en la difusió del pragmatisme. Per altra banda, el seu pensament es relaciona amb una doctrina que ell mateix va cridar empirisme radical. Va produir d'una banda Principis de psicologia (1890), obra monumental de psicologia científica, i d'altra banda Les varietats de l'experiència religiosa (1902), per la qual l'hi considera com el fundador de la "Psicologia de la religió", culminació d'una trajectòria vital apassionant. Entusiasta investigador dels processos subliminals de la consciència i dels fenòmens paranormales, va escandalitzar el món científic del seu temps quan va defensar l'exercici lliure dels healers (remeiers o sanadores mentals) i de teràpies com la mind-guareixi En 1904 va publicar Existeix la consciència? on pretenia demostrar que el dualismo tradicional entre subjecte i objecte era una barrera per a una sòlida concepció de l'epistemologia i calia abandonar la autoconsciencia com una entitat oposada al món material. En 1907 publica Pragmatisme: un nou nom per a algunes antigues maneres de pensar, on expressa que el pragmatisme és un mètode per a apaivagar les disputes metafísiques que d'una altra manera serien interminables. És el món u o múltiple? Lliure o determinat? Material o espiritual? El mètode pragmàtic, diu, en tals casos tracta d'interpretar cada noció, traçant les seves respectives conseqüències pràctiques. Quina diferència d'ordre pràctic suposaria per a qualsevol que anés certa tal noció en comptes de la seva contrària? Si no pot traçar-se qualsevol diferència pràctica, llavors les alternatives signifiquen pràcticament la mateixa cosa i tota disputa és vana. James va amb compte de definir el pragmatisme com mètode. Per tant, el seu llibre no conduïx a cap resultat concret sinó que és una manera d'enfrontar-se al món. Tota la seva trajectòria vital es veu marcada per una depressió que sofreix en la seva joventut i de la qual surt, literalment, "obligant-me a viure". Així, centra la resta de la seva existència en una dicotomia de la qual li és difícil escapar, atès que d'una banda, els seus intents de convertir la psicologia en una ciència natural li duu a un incipient determinisme, però la seva idea del lliure albir i del voluntarisme de la consciència, idea aquesta rebatuda posteriorment pel seu deixeble Musterberg, li fan al mateix temps partícip de la idea que qualsevol acte de la consciència transformable en una conducta vitalista, d'acord amb els principis darwinistas predominants en l'època, és vàlida mentre conduïx cap a la supervivència.

El virtual es real?

Jo penso sincerament que una cosa virtual si pot ser real, però al dir això jo crec que el virtual nomès és una il·lusió que ens fa veure la realitat que vol ensenyar-nos aquell lloc virtual.

Nosaltres podem pensar que el que mengem, el que sentim al tocar o al fer exercisi és la realitat, però també poden ser senyals virtuals que s'envien al cervell perque tu sentis tot el que mengis, el que fas, ect. sent presoners d' aquell món virtual.

Jo crec que el virtual és real, però penso que no és veritat i que es un fraude, una mentida o un engany que li provoquen al nostre cervell o organisme i això en fa veure el món virutal tal com volem que ells han fet per entretenir-nos o simplement per empresonar-nos.

Jo crec que el virtual és real i al mateix temps una il·lusió.

Anàlisis del doc5

1-Que el paisatge pot canviar el punt de vista i veure aquest paisatge des d'un punt de vista distint.
2-Una vida nova, una forma nova d'entendre el mon.
3, 4-.El autor separa en dos parts el text en una ens dona un exemple del que vol explicar i després, en la segona part, ens diu el que vol. Tracta sobre la visió de dos persones d’ un mateix paisatge. Segons les condicions en que visquis et pot sembla aquell paisatge una mera pradera o un terreny amb herba o el que sigui i en un altre moment per lo contrari un lloc on hi ha el sofriment de moltes persones. En la segona part podem veure clarament, que la veritat és immutable però que la nostre visió d’ ella és tan plural, que hi ha una infinitat de versions, ja que cada individu, cada època, i al llarg de l’ història, té el seu punt de vista. Hi ha corrents com el pragmatisme que identifica el que és cert amb el que és útil.La diferencia d’ aquesta amb les dos primeres, són clares, mentre una defensa que tot ho cert és útil, les altres defensen que tot el que és cert depèn del subjecte, per tant , ell podrà triar si una cosa inútil és certa.

Analisis del document 10 del tema 1

1-. Diu que l'objectiu de la filosofia es trobar solucions lògiques.
2-. L'objectiu de la filosofia.
3i4-. Segons el text explica que els objectius de la filosofia es trobar les solucions lògiques als problemes de la vida. Jo penso que si son aquests objectius perque l'important es trobar les solucions als problemes de la vida i sobretot ser feliços i trobar solucions.
Simplement ens diu que la filosofia té la obligació de ser entesa per tothom, és a dir, que s’ ha d’ explicar tant bé com pugui amb la màxima claredat els pensaments del filòsof.
El autor d’ aquest text es veu clarament que és del mètode analiticolingüístic, en que consisteix en analitzar el llenguatge per fer-ne un millor us.
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, Austria, 26 de abril de 1889 — Cambridge, Reino Unido, 29 de abril de 1951), filósofo austriaco súbdito del Imperio Austro-Húngaro, luego nacionalizado súbdito británico. En vida publicó solamente un libro: el Tractatus logico-philosophicus, que influyó en gran medida a los positivistas lógicos del Círculo de Viena, movimiento del que nunca se consideró miembro. Tiempo después, el Tractatus fue severamente criticado por el propio Wittgenstein en Los cuadernos azul y marrón y en sus Investigaciones filosóficas, ambas obras póstumas. Fue discípulo de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, donde más tarde también él llegó a ser profesor. Murió cerca de Elizabeth Anscombe, quien se encargó de que recibiera los auxilios de la Iglesia.

Anàlisis del doc8 del llibre

1-.La paraula veritat vol dir que concorda amb la veritat i que es el que passa.
2-.La veritat una resposta al món.
3, 4-.El text esta dividit en dos parts. Una part explica que la realitat es igual a la veritat i que la veritat no pot ser enganyadda i que es una alegria pura i real. Algunes vegades l'utilitzem per dir dues coses que s'assemblem pero que no es igual.
La segona diu que la realitat no es el mateix que la veritat i que pot ser veritat pero que no pot ser el real. Segons el llatí la paraula veritat es el contrari a l'engany i la mentida. Jo crec que veritat no es el mateix que realitat.

Podem arribar a coneíxer?

Jo opino que si podem arribar a coneíxer pero no del tot, sempre hi haurà una cosa que s'ens escaparà i que no en sabrem mai el motiu. Ja que el coneixement es refereix a una veritat trobada perqué es la cerca de la veritat i si nosaltres ens centrem en utilitzar la veritat per trobar el coneixement, jo crec que si que podríem arribar a coneíxer. Ja que és la realitat i la veritat tinc que dir que podriem descobrir una veritat molt important pero pot ser que no sigui realitat. Com sabem nosaltres que el nostre món no existeix?

Qué es la filosofia?

La filosofia es el pensament i la búsqueda de les respostes a les preguntes mes difícils del mon i l'univers, d'on venim?; quin es el motiu de la nostra existència?
Per respondre a que es la filosofia podriem dir que es una manera de veure les coses desde totes les perspectives i també és l'ús del pensament i la búsqueda de respostes. Jo considero que la filosofia és una manera diferent de veure les coses, on les solucions a un problema poden ser infinites.

definicions

Ciutadà:persona que viu en una ciutat, que te uns drets i responsabilitats .
-Política: idea de governar.
-Democràcia: govern que escull el poble.
-Tirania: persone que te el poder absolut sobre tots els altres, dictadura.
-Drets Humans: drets que te tota persona.
-Estat de Dret: Lloc on s'ha dividit el poder en legislatiu, judicial i executiu.
-Individualisme: persona que es creu un deu i que ningu esta a la seva altura.
-Socialisme: idea que defensa que el poder esta en els treballadors, en casos extrems comunisme.
-Justícia: quan algu fa una cosa trencant la llei te que se castigada.
-Poder: acció que vol dir que controla alguna cosa.