William James

William James (Nova York; 11 de gener de 1842 - New Hampshire; 26 d'agost de 1910); filòsof nord-americà amb una llarga i brillant carrera en la Universitat Harvard, on va ser professor de psicologia. Va ser germà menor del famós escriptor Henry James. Va representar un influent paper en la difusió del pragmatisme. Per altra banda, el seu pensament es relaciona amb una doctrina que ell mateix va cridar empirisme radical. Va produir d'una banda Principis de psicologia (1890), obra monumental de psicologia científica, i d'altra banda Les varietats de l'experiència religiosa (1902), per la qual l'hi considera com el fundador de la "Psicologia de la religió", culminació d'una trajectòria vital apassionant. Entusiasta investigador dels processos subliminals de la consciència i dels fenòmens paranormales, va escandalitzar el món científic del seu temps quan va defensar l'exercici lliure dels healers (remeiers o sanadores mentals) i de teràpies com la mind-guareixi En 1904 va publicar Existeix la consciència? on pretenia demostrar que el dualismo tradicional entre subjecte i objecte era una barrera per a una sòlida concepció de l'epistemologia i calia abandonar la autoconsciencia com una entitat oposada al món material. En 1907 publica Pragmatisme: un nou nom per a algunes antigues maneres de pensar, on expressa que el pragmatisme és un mètode per a apaivagar les disputes metafísiques que d'una altra manera serien interminables. És el món u o múltiple? Lliure o determinat? Material o espiritual? El mètode pragmàtic, diu, en tals casos tracta d'interpretar cada noció, traçant les seves respectives conseqüències pràctiques. Quina diferència d'ordre pràctic suposaria per a qualsevol que anés certa tal noció en comptes de la seva contrària? Si no pot traçar-se qualsevol diferència pràctica, llavors les alternatives signifiquen pràcticament la mateixa cosa i tota disputa és vana. James va amb compte de definir el pragmatisme com mètode. Per tant, el seu llibre no conduïx a cap resultat concret sinó que és una manera d'enfrontar-se al món. Tota la seva trajectòria vital es veu marcada per una depressió que sofreix en la seva joventut i de la qual surt, literalment, "obligant-me a viure". Així, centra la resta de la seva existència en una dicotomia de la qual li és difícil escapar, atès que d'una banda, els seus intents de convertir la psicologia en una ciència natural li duu a un incipient determinisme, però la seva idea del lliure albir i del voluntarisme de la consciència, idea aquesta rebatuda posteriorment pel seu deixeble Musterberg, li fan al mateix temps partícip de la idea que qualsevol acte de la consciència transformable en una conducta vitalista, d'acord amb els principis darwinistas predominants en l'època, és vàlida mentre conduïx cap a la supervivència.