Del no-res no pot sortir res

"Del no-res no pot sortir res", una de les frases més importants de Parménides, que van donar lloc a tota la filosofia occidental. Però, que és el no-res? Traduint-ho al llatí tenim el concepte no-cosa, alló que no és, però com podem parlar d'una cosa que no existeix i no sabem com és? Segons Parménides, del no-res no pot sortir res, afirma que d'una cosa que no existeix no es pot crear res, és a dir, no podem crear coses del no-res. Però, realment existeix en algun cas el no-res, ja que tot el món que coneixem és alguna cosa o existeix l'aire, l'aigua, les persones... tot existeix; això no pot ser, ja que si existeixi un espai així ja no seria el no-res. El no-res només el tenim com a idea o pensament, però en la realitat és completament inexistent. Aleshores, l' única idea possible que em ve, és que sigui el contrari de l'ésser, aquell infinit, en la mort de les coses porti al no-res, i després aquest torni al ésser on torna a neíxer.

Comentari Parménides

1-. El primer text es guia per el camí de la veritat ja que el camí de la opinió es impracticable i en la veritat el no-ésser no existeix.
2-. Aquest fragment vol dir que si penses i raones existeixes.
3-. Que miris les coses amb desició i que no pots tallar l' ésser ja que sino deixaria de ser ésser.
4-. Que al final acabarant tornant al mateix punt ja que l' ésser és circular.
5-. Que tot torna a ser el que és i que el que penses i ésser es, ja que hi ha tant ésser com no-ésser. Hi ha homes ignorats que no veuen el camí de la veritat. És eñ dir, el pensar i ésser.

Comentaris Heràclit

1-. Parla del lógos de la raó, els homes viuen pero saben el que fan, tot canvia no es manté.
2-. Diu que són neccessaris els contraris ja que sinó l'altre no existiria i diu que els contraris creen la més bella harmonia.
4-. Que tot canvia i varia que quan nosaltres ens banyem en un riu després ja no serà el mateix riu ja que l' aigua serà diferent.
5-. Diu que sinò existeixen els contraris l' altre no pot existir i diu que hi ha una llei regidora que no varia que és el lógos.

Anaximandre

Parla de la teoria de Tales de Milet i diu que el tot el que ha nascut trobara la mort o la destrucció en la seva vida i diu que tot allò que prové de la vida tornarà al mateix lloc d'on a sortit, del ilimitat.

Tema 13 Power point

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from sirus92.

Aquest es el meu treball del tema 13

La societat i l' estat segons Hobbes

1-. El fi dels homes és posar-se restriccions per tal de tenir una vida més grata. Volen sortir de l' insofrible situació de guerra que és el resultat de les passions naturals dels homes. Perque lleis de la naturalesa com justícia, equitat, modèstia i altres qualitats són qualitats que no han de temer ningun podder i han de ser contràries a les passions com la venjança.
2-. Passions naturals o lleis de la naturalesa?
3-. Jo penso que si que hem de seguir les lleis de la naturalesa en comptes de les passions i crec que en els moments que ens deixem portar per les passions i no per la compassió i altres característiques crec que ens estarem fent mal a nosaltres mateixos. Jo crec igual que Hobbes que hem de seguir les lleis de la naturalesa i no les nostres passions.

Defines

-Intel·lectualisme moral: és impossible obrar malament expressament, qui coneix la virtut obra segons ella i malament per ignorància.
-Maièutica: era l' art de les llevadores, en aquest cas l' art de donar a llum la veritat.
-Hedonisme: ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor.
-Felicitat(Aristòtil): és exercir una activitat pròpia d' homes i fer-la ens farà ser feliços.
-Prudència: constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé. Ens ajuda a trobar el terme mig enre defecte i exès.
-Pau interior: és adonar-se de que tot està en mans del destí i fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Aritmètica dels plaers: el plaer és supceptible de mesura perquè tots són iguals i els plaers es poden comparar per arribar a un màxim.
-Utilitarisme de la regla: tenir en compte si l' acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que considerem morals.
-Ètica deontològica: preocupar-se del deure, de les normes.
-Imperatiu categòric: obliguen universalment, has de fer, no s' ha de matar perquè no es propi i són ordres morals.
-Dignitat humana: els èssers poden intercanviar-se per altres coses i tenen preu, però l' ésser autònom no té preu sinò dignitat.
-Intuïcionisme dels valors: podem captar el valor de les coses a través de la intuició.
-Comunitarisme: els principis universals allunyen als individus de la comunitat i perden la dimensió comunitària.
-Universalisme: són indispensables per al desenvolupament de la persona per solidaritat de grup i l' autèntica solidaritat és l' universal i és una comunitat universal.