Defines

-Intel·lectualisme moral: és impossible obrar malament expressament, qui coneix la virtut obra segons ella i malament per ignorància.
-Maièutica: era l' art de les llevadores, en aquest cas l' art de donar a llum la veritat.
-Hedonisme: ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor.
-Felicitat(Aristòtil): és exercir una activitat pròpia d' homes i fer-la ens farà ser feliços.
-Prudència: constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé. Ens ajuda a trobar el terme mig enre defecte i exès.
-Pau interior: és adonar-se de que tot està en mans del destí i fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Aritmètica dels plaers: el plaer és supceptible de mesura perquè tots són iguals i els plaers es poden comparar per arribar a un màxim.
-Utilitarisme de la regla: tenir en compte si l' acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que considerem morals.
-Ètica deontològica: preocupar-se del deure, de les normes.
-Imperatiu categòric: obliguen universalment, has de fer, no s' ha de matar perquè no es propi i són ordres morals.
-Dignitat humana: els èssers poden intercanviar-se per altres coses i tenen preu, però l' ésser autònom no té preu sinò dignitat.
-Intuïcionisme dels valors: podem captar el valor de les coses a través de la intuició.
-Comunitarisme: els principis universals allunyen als individus de la comunitat i perden la dimensió comunitària.
-Universalisme: són indispensables per al desenvolupament de la persona per solidaritat de grup i l' autèntica solidaritat és l' universal i és una comunitat universal.