1-. Hi ha molts que pensen que és difícil conéixer Déu, i diuen que no tenim que elevar el seu esperit per sobre de les coses sensibles i que tenim que estar acostumats a fer-ho amb l'imaginació, que és un mode de pensar de les coses materials. Tot i que els filòsofs de les escoles no admeten que en l'enteniment no hagi estat en els sentits, és cert que volem utilitzar l'imaginació per comprendre-les, però els sentits no ens asseguren res, i l'imaginació i els sentits no ens asseguren res sinò intervé l'enteniment.
2-. Inintel·ligible: que no és pot entendre ni comprendre.
Imaginació: capacitat de pensar situacions irreals i coses inexistents.
3-. No ens poden dir res ja que els sentits ens enganyen, pot haver-hi un geni maligne que ens enganyi els sentits i que ens faci veure el món tal com ell vol i nomès ens podem refiar del jo.
4-. Podriem comparar l'idea d'ànima amb Plató ja que ell donava molta importància a l'ànima més que al cos ja que deia que l'ànima és el que controla el cos. Podriem dir també que l'ànima és el jo i és l'únic del que ens podem refiar i l'ànima és la part més important de les persones, ja que és el subjecte.
5-. Jo crec que Descartes diu que és més fàcil conéixer l'ànima que el cos, ja que coneixem millor el nostre pensament i el subjecte més que el nostre propi cos, ja que sabem millor el que pensem que com és el nostre cos, els òrgans que té i com funciona. Finalment diria que té raó al dir que és mes fàcil conéixer l'ànima que el nostre cos.
diumenge, 14 de març del 2010
dissabte, 13 de febrer del 2010
Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?
Jo crec que es possible que existeixi la realitat fora de la ment. Descartes afirmava que l' única cosa que podem demostrar és l'existència del jo, pertant, podem demostrar que tots els humans tenen un jo o subjecte i existeixen. Aleshores, arribariem a la conclusió de que tots els humans veiem el món de la mateixa manera. Però, és aqui on diem: la realitat és així perque nosaltres la veiem així, o hi ha un geni maligne que ens enganya i que ens mostra la realitat tal com ell la vol fent-nos veure una il·lusió?
Pertant, arribem a la conclusió de que no podem demostrar l'existència de la realitat fora de la ment, ja que aquest geni maligne ens pot fer veure el que ell vol.
Pertant, arribem a la conclusió de que no podem demostrar l'existència de la realitat fora de la ment, ja que aquest geni maligne ens pot fer veure el que ell vol.
Text 4 Descartes
El text parla del dubte metòdic de Descartes. Vol veure una cosa que sigui indubtable. Vol arribar a la certesa amb la veritat. Els motius del dubte són:
- Dubte dels sentits:dubta del coneixement dels sentits, ja que els sentits ens enganyen i és un coneixement de les coses probables.
- Impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
- Finalment descobreix, que l' únic que pot demostrar és el jo.
- Dubte dels sentits:dubta del coneixement dels sentits, ja que els sentits ens enganyen i és un coneixement de les coses probables.
- Impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
- Finalment descobreix, que l' únic que pot demostrar és el jo.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Text 1 Descartes
El text explica les quatre regles del mètode:
- Evidència: que no hem d'acceptar com a vertader res que no coneguem com a evidència que és. L'evidència presenta la claredat i la distinció.
- Anàlisi: és el procés de la ment que divideix la dificultat en parts més simples.
- Síntesi: va del simple al complex i utilitza la deducció.
- Revisió i enumeració: fa la comprobació de l'anàlisi i síntesi. Però al final segueix estant el dubte.
- Evidència: que no hem d'acceptar com a vertader res que no coneguem com a evidència que és. L'evidència presenta la claredat i la distinció.
- Anàlisi: és el procés de la ment que divideix la dificultat en parts més simples.
- Síntesi: va del simple al complex i utilitza la deducció.
- Revisió i enumeració: fa la comprobació de l'anàlisi i síntesi. Però al final segueix estant el dubte.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Influències de Jonh Locke
A la segona meitat del segle XVIII la influència que van exercir les obres de John Locke, i en concret la seva teoria de l'Estat, que exposa en el Segon tractat, serà decisiva per al pensament americà i il.lustrat.
L'exemple més clar d'això és la proclamació d'independència a les colònies angleses a Amèrica, la redacció d'una constitució per homes com Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i el mateix model d'estat amb la seva separació de poders, que, excepte el paper de la figura del rei (circumscrit a la complicada realitat britànica), és molt similar a la teoria exposada per Locke.
De l'altre costat de l'Atlàntic la influència també va ser decisiva per pensadors com Montesquieu i Voltaire, els que sempre van veure en l'obra de John Locke i el sistema polític anglès un digne exemple a seguir. El mateix Rousseau des d'una posició clarament contrària a la burgesia també va rebre les seves influències.
Va rebre influencies de la revolució científica, de Descartes i de Francis Bacon.
L'exemple més clar d'això és la proclamació d'independència a les colònies angleses a Amèrica, la redacció d'una constitució per homes com Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i el mateix model d'estat amb la seva separació de poders, que, excepte el paper de la figura del rei (circumscrit a la complicada realitat britànica), és molt similar a la teoria exposada per Locke.
De l'altre costat de l'Atlàntic la influència també va ser decisiva per pensadors com Montesquieu i Voltaire, els que sempre van veure en l'obra de John Locke i el sistema polític anglès un digne exemple a seguir. El mateix Rousseau des d'una posició clarament contrària a la burgesia també va rebre les seves influències.
Va rebre influencies de la revolució científica, de Descartes i de Francis Bacon.
dimarts, 26 de gener del 2010
Podem demostrar que Déu existeix?
Jo penso que no es pot demostrar que Déu existeixi, però si que existeixi la idea de Déu. Nosaltres les persones, quan ens referim a Déu, tenim una idea semblant d’ ell i entenem com pot ser. Això es degut, a que Déu és una idea innata que tenim les persones per referir-nos a l’universal. Sigui la cultura que sigui, menys algunes com el budisme, totes tenen una idea de què és Déu i com pot ser, i quasi totes les cultures tenen déus a la seva societat. Però, no es pot parlar de Déu com a persona, sinó com a universal, com un ésser infinit i omnipresent. No podem explicar què és Déu, ja que Déu no està dintre del temps, és un ésser intemporal, que està situat fora del temps. Jo crec que podem reconèixer a Déu com a idea innata, però no demostra que Déu existeixi.
dissabte, 2 de gener del 2010
Carta a Meneceu
Per a ell la funció de la filosofia és tranquil•litzar l'ànima, la recerca de la felicitat. També diu que el plaer és el principi i la fi de viure feliçment, aquest és el bé primer i d’ell provenen tota elecció i rebuig, i els béns, es considera, són aquells que no produeixen pertorbacions.
No existeix una edat òptima per a filosofar, ja que pot fer-ho tant el jove com el vell. Sempre és el temps de filosofar, ja que ella vol dir la recerca de la felicitat.
La mort no és res contra nosaltres; Fa que gaudim de la vida mortal; Perquè mentre nosaltres vivim no ha arribat la mort i quan va arribar no vivim; No ens pot pertorbar en el Sí, perquè com podem tenir por a alguna cosa que sabem com es diu. Perquè pensar en quin serà el dia, en comptes de pensar en viure cada dia. Personalment no li tenim por a la mort, per contra, creiem que és el pas cap a l'eternitat.
Epicur creu que no hem d'estar lligats a res ni a ningú, no té compromisos ni polítics ni socials, i expressa que hem de viure contemplant tot el que tenim al nostre voltant, sense pertorbar amb desitjos inabastables o vans.
El futur en si no és un projecte planejat, però sí que és un projecte amb una finalitat que ens involucra, perquè només es forma, i es deforma depenent de situacions alienes a aquest. Atès que l'obtenim potser de diferent manera del pensant. Però també, pot ser que la finalitat sigui com ho havíem planejat.
Creiem que no es contradiu, ja que la primera expressió que diu "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya a la naturalesa", vol dir que el bé ha d'estar acompanyat per l'experiència sensible, és a dir: escoltar, veure , és la nostra vida, això és el que veritablement existeix per Epicur, i pel que fa a la segona afirmació, també és cert, ja que moltes vegades creiem que un delit o plaer en particular ens fa bé, quan en realitat no és així. I també és cert que moltes vegades hem de passar situacions de dolor, però aquestes no són totalment dolentes, perquè ens permeten potser, passar cap a alguna cosa millor, créixer, aprendre, etc.
Perquè hem d'estar amb prou, per viure amb poc quan no tenim molt, gaudir equilibradament l’abundància. Té una mirada molt coherent, en parlar de sobrietat, perquè cal saber conformar amb poc, perquè com més tenim més volem, cal saber equilibrar aquesta situació.
La que rebutja, perquè un és digne de triar, d'acceptar o d'evitar diferents coses o situacions de la seva vida.
El plaer per al comú de la gent passa merament per coses materials, vanes, és a dir capricis, fantasies inabastables, i altres.
Concorda amb l'hedonisme perquè, creiem que el plaer és el principi i fi únic de la felicitat, per a això és necessari passar i superar les etapes de dolor que moltes vegades vivim.
L'ideal de vida per Epicur consisteix en la creença que Déu és un ésser vivent, immortal i benaurat, sense donar-li cap altre atribut. No tenir por de la mort; considerar que el futur no depèn de nosaltres, però si ens convoca, que hem de recordar els nostres desitjos, que el plaer ens porta a la felicitat, no actuar contràriament a la sobrietat, i que hem de ser prudents, honestos i justos, perquè així ens permetrem viure feliços.
La societat no creu que sigui necessari actuar de manera correcta, creuen que com no es respecta ara, ells tampoc ho han de fer.
No existeix una edat òptima per a filosofar, ja que pot fer-ho tant el jove com el vell. Sempre és el temps de filosofar, ja que ella vol dir la recerca de la felicitat.
La mort no és res contra nosaltres; Fa que gaudim de la vida mortal; Perquè mentre nosaltres vivim no ha arribat la mort i quan va arribar no vivim; No ens pot pertorbar en el Sí, perquè com podem tenir por a alguna cosa que sabem com es diu. Perquè pensar en quin serà el dia, en comptes de pensar en viure cada dia. Personalment no li tenim por a la mort, per contra, creiem que és el pas cap a l'eternitat.
Epicur creu que no hem d'estar lligats a res ni a ningú, no té compromisos ni polítics ni socials, i expressa que hem de viure contemplant tot el que tenim al nostre voltant, sense pertorbar amb desitjos inabastables o vans.
El futur en si no és un projecte planejat, però sí que és un projecte amb una finalitat que ens involucra, perquè només es forma, i es deforma depenent de situacions alienes a aquest. Atès que l'obtenim potser de diferent manera del pensant. Però també, pot ser que la finalitat sigui com ho havíem planejat.
Creiem que no es contradiu, ja que la primera expressió que diu "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya a la naturalesa", vol dir que el bé ha d'estar acompanyat per l'experiència sensible, és a dir: escoltar, veure , és la nostra vida, això és el que veritablement existeix per Epicur, i pel que fa a la segona afirmació, també és cert, ja que moltes vegades creiem que un delit o plaer en particular ens fa bé, quan en realitat no és així. I també és cert que moltes vegades hem de passar situacions de dolor, però aquestes no són totalment dolentes, perquè ens permeten potser, passar cap a alguna cosa millor, créixer, aprendre, etc.
Perquè hem d'estar amb prou, per viure amb poc quan no tenim molt, gaudir equilibradament l’abundància. Té una mirada molt coherent, en parlar de sobrietat, perquè cal saber conformar amb poc, perquè com més tenim més volem, cal saber equilibrar aquesta situació.
La que rebutja, perquè un és digne de triar, d'acceptar o d'evitar diferents coses o situacions de la seva vida.
El plaer per al comú de la gent passa merament per coses materials, vanes, és a dir capricis, fantasies inabastables, i altres.
Concorda amb l'hedonisme perquè, creiem que el plaer és el principi i fi únic de la felicitat, per a això és necessari passar i superar les etapes de dolor que moltes vegades vivim.
L'ideal de vida per Epicur consisteix en la creença que Déu és un ésser vivent, immortal i benaurat, sense donar-li cap altre atribut. No tenir por de la mort; considerar que el futur no depèn de nosaltres, però si ens convoca, que hem de recordar els nostres desitjos, que el plaer ens porta a la felicitat, no actuar contràriament a la sobrietat, i que hem de ser prudents, honestos i justos, perquè així ens permetrem viure feliços.
La societat no creu que sigui necessari actuar de manera correcta, creuen que com no es respecta ara, ells tampoc ho han de fer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
