Carta a Meneceu

Per a ell la funció de la filosofia és tranquil•litzar l'ànima, la recerca de la felicitat. També diu que el plaer és el principi i la fi de viure feliçment, aquest és el bé primer i d’ell provenen tota elecció i rebuig, i els béns, es considera, són aquells que no produeixen pertorbacions.
No existeix una edat òptima per a filosofar, ja que pot fer-ho tant el jove com el vell. Sempre és el temps de filosofar, ja que ella vol dir la recerca de la felicitat.

La mort no és res contra nosaltres; Fa que gaudim de la vida mortal; Perquè mentre nosaltres vivim no ha arribat la mort i quan va arribar no vivim; No ens pot pertorbar en el Sí, perquè com podem tenir por a alguna cosa que sabem com es diu. Perquè pensar en quin serà el dia, en comptes de pensar en viure cada dia. Personalment no li tenim por a la mort, per contra, creiem que és el pas cap a l'eternitat.


Epicur creu que no hem d'estar lligats a res ni a ningú, no té compromisos ni polítics ni socials, i expressa que hem de viure contemplant tot el que tenim al nostre voltant, sense pertorbar amb desitjos inabastables o vans.

El futur en si no és un projecte planejat, però sí que és un projecte amb una finalitat que ens involucra, perquè només es forma, i es deforma depenent de situacions alienes a aquest. Atès que l'obtenim potser de diferent manera del pensant. Però també, pot ser que la finalitat sigui com ho havíem planejat.

Creiem que no es contradiu, ja que la primera expressió que diu "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya a la naturalesa", vol dir que el bé ha d'estar acompanyat per l'experiència sensible, és a dir: escoltar, veure , és la nostra vida, això és el que veritablement existeix per Epicur, i pel que fa a la segona afirmació, també és cert, ja que moltes vegades creiem que un delit o plaer en particular ens fa bé, quan en realitat no és així. I també és cert que moltes vegades hem de passar situacions de dolor, però aquestes no són totalment dolentes, perquè ens permeten potser, passar cap a alguna cosa millor, créixer, aprendre, etc.
Perquè hem d'estar amb prou, per viure amb poc quan no tenim molt, gaudir equilibradament l’abundància. Té una mirada molt coherent, en parlar de sobrietat, perquè cal saber conformar amb poc, perquè com més tenim més volem, cal saber equilibrar aquesta situació.

La que rebutja, perquè un és digne de triar, d'acceptar o d'evitar diferents coses o situacions de la seva vida.

El plaer per al comú de la gent passa merament per coses materials, vanes, és a dir capricis, fantasies inabastables, i altres.
Concorda amb l'hedonisme perquè, creiem que el plaer és el principi i fi únic de la felicitat, per a això és necessari passar i superar les etapes de dolor que moltes vegades vivim.
L'ideal de vida per Epicur consisteix en la creença que Déu és un ésser vivent, immortal i benaurat, sense donar-li cap altre atribut. No tenir por de la mort; considerar que el futur no depèn de nosaltres, però si ens convoca, que hem de recordar els nostres desitjos, que el plaer ens porta a la felicitat, no actuar contràriament a la sobrietat, i que hem de ser prudents, honestos i justos, perquè així ens permetrem viure feliços.
La societat no creu que sigui necessari actuar de manera correcta, creuen que com no es respecta ara, ells tampoc ho han de fer.