Defines

-Intel·lectualisme moral: és impossible obrar malament expressament, qui coneix la virtut obra segons ella i malament per ignorància.
-Maièutica: era l' art de les llevadores, en aquest cas l' art de donar a llum la veritat.
-Hedonisme: ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor.
-Felicitat(Aristòtil): és exercir una activitat pròpia d' homes i fer-la ens farà ser feliços.
-Prudència: constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé. Ens ajuda a trobar el terme mig enre defecte i exès.
-Pau interior: és adonar-se de que tot està en mans del destí i fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Aritmètica dels plaers: el plaer és supceptible de mesura perquè tots són iguals i els plaers es poden comparar per arribar a un màxim.
-Utilitarisme de la regla: tenir en compte si l' acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que considerem morals.
-Ètica deontològica: preocupar-se del deure, de les normes.
-Imperatiu categòric: obliguen universalment, has de fer, no s' ha de matar perquè no es propi i són ordres morals.
-Dignitat humana: els èssers poden intercanviar-se per altres coses i tenen preu, però l' ésser autònom no té preu sinò dignitat.
-Intuïcionisme dels valors: podem captar el valor de les coses a través de la intuició.
-Comunitarisme: els principis universals allunyen als individus de la comunitat i perden la dimensió comunitària.
-Universalisme: són indispensables per al desenvolupament de la persona per solidaritat de grup i l' autèntica solidaritat és l' universal i és una comunitat universal.

Dilema 3

- Posar-li l' exel·lent.
1-. Si li posa serà metge més facilment i si no no.
2-. Si, ja que si li posa serà una nota injusta.
3-. El de la regla diria que si el altre no.
4-. Li posaria l' exel·lent per tal d' ajudar-lo a ser metge.

Dilema 2

- L' Alfons ha de seguir treballant per tal de mantenir la família.
1-. No perquè ell sol no fa res.
2-. Si tenim obligacions amb el futur.
3-. No, no sobreviurien.
4-. Tallant els arbres i replantant-los.
5-. Es responsabilitat de tots.
6-. Qué la fusta és útil.

Doc9 pag 200 La persona té dignitat i no preu

1-. Hi ha quelcoms que no poden tenir preu ja que tene valor afectiu com les persones i tindrien dignitat. Tenir preu seria un servei a la gent o una neccessitat que pugui tenir. La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix. La moralitat i l' humanitat són les dues coses que poseeixen dignitat.
2-. Dignitat i preu
3-. Jo comparaira el text amb la forma dels deures morals ja que són els éssers humans fins en si mateixos i no tenen preu les persones sino dignitat. Jo opino que les persones no poden tenir preu sinò que han de tenir dignitat.

Més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet

Jo opino que això depén de la situació. Més val ser un Sòcrates insatisfet quan siguis una persona que estudies ja que si diguessis que tu ho saps tot ja no tindria sentit seguir aprenent i estudiant coses, en canvi en el cas del home satisfet diria aquell home que ha arribat a la felicitat i ja no vol res més. Un exemple clar de porc satisfet seria en Homer Simpson. Jo penso que es depén de la situació ja que el porc satisfet podria ser feliç mentre que el insatisfet podria ser infeliç tota la seva vida ja que mai arribaria a la totalitat del saber i serà infeliç. De totes maneres jo crec que és millor ser feliç i estar satisfet i en pau en la teva vida que ser un insatisfet i ser infeliç tota la seva vida. Finalment la meva opinió seria que el més lògic fossi estar entre un grau mitjà entre les dues idees.

Doc 3 pag 195 Obrar conforme la virtut més perfecte

1-. La funció pròpia de l' home és una activitat no mancada de raó i és una certa vida i que segons la virtut adequada el bé humà es una virtut i podem arribar a la virtut més perfecte.
2-. La millor virtut
3-. Jo opino que si que si ens deixem portar per el bé humà arribarem a la virtut més perfecte i comprendrem millor la vida humana i aprendrem el valor de les persones i a més farem que la nostra virtut sigui millor.

Ningú no fa el mal sabent que ho sap?

Jo opino que si que es pot obrar malament i no opino el mateix que Sócrates. Jo crec que la persona sap que ha obrat malament en aquell moment i ho pot haver arribat a fer expressament ja que existeix el remordiment cosa que explica que la gent pot haver fet una cosa expressament o no. Jo penso que hi ha gent que pot fer coses males expressament i gent que les fa sense voler.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.