Text 17 d'Aristòtil

Aquest text explica que la virtut és el terme mitjà entre exès i defecte, esta molt lluny dels extrems. Tenim dos extrems les persones, i hem de buscar el punt mitjà, un punt diferent de l'anterior per poder arribar a la virtut. Diu que el coneixement és realitzar una bona obra per poder arribar al bé. Finalment, explica que la virtut és més precisa i es refereix a accions i passions, i que en aquestes hi ha exès, defecte i terme mitjà.

Què va venir abans l'ou o la gallina?

Aquesta pregunta no ens la tenim que plantejar des del punt de vista modern, sinò des del punt de vista d'un grec de l'época. Si pensem amb la lógica dels grecs de l'época arribariem a la conclusió que va venir abans l'ou que la gallina, ja que segons els grecs no hi ha un principi dels temps, sinò que el món està dividit en cicles. Pertant, arribem a la conclusió que una gallina no pot apareíxer del no-res, pertant serà l'ou el que va venir abans. Arribo a la conclusió de que és l'ou, ja que com els grecs creíen que el món es dividia en cicles, pertant jo arribaria al final a la idea de que la mare d'aquest ou seria un animal d'un cicle de temps anterior.

Teoria de les idees de Plató o Aristòtil?

Jo crec que estaria més d'acord amb la teoria de les idees d'Aristòtil. Les coses tenen una esséncia, pot ser de bellesa, en si mateixa, i aquesta esséncia és present en aquesta cosa i en totes les altres que comparteixen la mateixa esséncia.
Aristòtil critica Plató en que les coses tenen les idees en si mateixes i no en un món intel·ligible. Aristòtil el critica dient que duplica la dificultat de captar les coses en si mateixes a partir del món intel·ligible i Aristòtil diu que podem captar la realitat de les coses a partir del món sensible, sense les complicacions de la teoria platónica.

Fets històrics durant Jonh Locke

• Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispànica.
• La Revolució Catalana de 1640. Pau Claris i la República Catalana.
• Guerra de Separació o Guerra dels Segadors.
• Tractat dels Pirineus.
• Revolta dels Angelets.
• Revolta dels Barretines o dels Gorretes.
• Revolta de Nàpols. Independència de Portugal de la Monarquia hispànica.
• Final de la guerra i independència dels Països Baixos.
• L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Lluís XIV: "L'estat soc jo".
• La Revolució Anglesa de 1641. Expulsió de Carles II. Els radicals: levelers i diggers.
• Demografia als Països Catalans: Expulsió dels moriscos a la monarquia hispànica, que representa un daltabaix demogràfic al País Valencià, recuperat al llarg del segle. Immigració occitana al Principat de Catalunya. Successives epidèmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d'Aragó.
• Economia: Colbert i el Mercantilisme francès. Cromwell i el naixent capitalisme angles.
• Pensament: Galileu. Hobbes i el Leviatan. Descartes.
• Art: El Barroc. El Segle d'Or de la cultura castellana: Cervantes (El Quixot), Quevedo, Góngora, Velázquez.
• S'extingeix el dodo.

Text del Fedó pag 16-18

Aquest text parla del cicle de creació de contraris o realitat. És el començament de la teoria de l'inmortalitat de l'ànima.
Dóna exemples per defensar l'inmortalitat de l' ànima dient que han de tenir un cicle totes les coses i pertant han de tenir un cicle totes les coses i pertant han de morir per reviure. Les ànimes esperen a l'inframón.
La forma del text és la maièutica i diu que nosaltres ens donem comte de la realitat a poc a poc. Es podria comparar amb Heràclit ja que explica una lluita de contraris, com mort i vida, per exemple. També diu que els contraris néixen dels seus contraris.

Text del Fedó

Aquest text parla del conèixement. Nomès podem conèixer a través de la raó deixant de banda el cos. En morir l'ànima coneix les coses en si mateixes i obté la saviesa.
El cos és responsable de les passions i no ens deixa veure la veritat. L'impur mai pot arribar al puresa ja que no la posseix.

Parts del Fedó

Exemple de mite de la caverna

Comentari text 14 Plató

Plató explica que les coses canvien i no es mantenen i diu que per captar el coneixement no ens serveix el món sensible, sinó el món intel·ligible, però si el coneixement varia ja no seria el coneixement. Diu que no podria haver sempre coneixement ja que no depén del subjecte i l'objecte i com poder dir coses belles s'hi no s'ajusten al flux del moviment. La ciència no és ciència d'alló que canvia sinò de les idees.

Mite de la caverna en la actualitat

El mite de la caverna en la actualitat seria molt difícil de posar actualment, ja que el món és diferent del de l’ época de Plató. Jo compararía el mite de la caverna de Plató amb algunes películes de l’ actualitat com Matrix. En aquesta película el protagonista serà com el presoner que explica Plató al mite de la caverna. Aquest aconseguirà sortir del món sensible, fals, on estava i veurà com és el món realment. Després d’ això ell tornarà a dintre de la caverna per tal d’ ajudar als homes que són a dintre presos i aleshores, aquests mateixos homes l’ intentaràn matar, ja que aquest estarà posant en joc l’ equilibri de la caverna. Jo crec que aquesta seria una de les referències actuals més clares per poder comparar amb l’ actualitat el mite de la caverna ja que s’ assembla molt a la teoría de Plató amb l’ argument de la película.

Comentari mite de la caverna

El mite de la caverna trata sobre una caverna on hi ha homes atrapats mirant ombres que són les aparençes. Un home de la caverna es treu les cadenes i surt de la caverna, que seria el mon sensible i dels sentits. Al sortir que encegat ja que comença a veure les coses tal com són, és a dir, la veritat. Després d'això torna a entrar a la caverna per alliberar els altres, però aquests no volen sortir del món sensible i l'intenten matar. Al final, fora, es dóna compte de tot tal com és i mira el sol que seria el bé suprem.

4rt text de Plató

Al principi parla de que la ciència hauria de governar els homes i no el que realment les governen, les emocions que són l'odi, l'amor, ect. També expressa l'opinió de que el home que coneix el concepte de bé i mal posa la ciència com el seu governant perque a partir de la ciéncia i la raó l'home pot entendre.

John Locke

John Locke (29 agost 1632 a Wrington, Somerset, Anglaterra i mort el 28 octubre 1704 a Oates, Essex, Anglaterra). Pensador anglès considerat com el pare de l'empirisme i del liberalisme Modern.
John Locke va néixer a Losertown (prop del mini Golfito), a la terra d'un vell pagès que collia pebre, el 291 d'agost de 1566 (any en què invent el futbol, i dono un cop cascarita amb Aristòtil). També es va educar només, amb l'ajuda del seu abuelastro que va morir per menjar 14 barres de mantega a la Westminster School i en la Christ Church d'Oxford (si, va morir 2 vegades). El 1658 es va convertir en doctor i doctora (un any després, després de sotmetre's a una cirurgia de nas, i que va ser erròniament feta). Més tard, com a les 10pm va tornar a Osmodiar i va estudiar fins a morir per que sabia molt, (se li congestion el cervell).
La fama de Locke era més gran com a filòsof que com a pedagog. Pràcticament tot el pensament posterior va ser influenciat per la seva empirisme, fins a desembocar en l'escepticisme de Hume. Pel pedagògic, Locke no va pretendre crear un sistema educatiu, sinó explicar les directrius de l'educació per als fills de la noblesa, per tant les seves idees representen tant un reflex de la percepció pedagògica del seu temps com una reflexió profunda sobre les seves bondats, defectes i abast. Va ser un gran compatriota del reconegut Luis Eduardo Valdovinos amb el qual tirava palaneque tots els dies el 1670) amb el propòsit de comprendre el racionament dels éssers vius.
Va influir de manera determinant en les idees de la Revolució Gloriosa i la Declaració de Drets Britànica de 1689.
Després d'algunes vicissituds en el món de la política internacional, que li van valer no pocs problemes, Locke va bolcar l'experiència de la seva vida intel • lectual en dues obres mestres: Assaig sobre l'enteniment humà (1690) i Pensaments sobre educació (1692). L'última part de la seva vida va ser dedicada a tasques administratives i econòmiques, va morir a Oates, el 28 octubre 1704.
La seva epistemologia (coneixement) no creu en l'existència de l'innatisme i el determinisme considerant el coneixement d'origen sensorial, pel que rebutja la idea absoluta en favor de la probabilística matemàtica. Per Locke, el coneixement només arriba a les relacions entre els fets, al com, no a per què. D'altra banda creu percebre una harmonia global, recolzat en creences i supòsits evidents per si mateixos, pel que els seus pensaments també contenen elements propis del racionalisme i el mecanicisme.
Creu en un Déu creador proper a la concepció calvinista del gran rellotger, basant la seva argumentació en la nostra pròpia existència i la impossibilitat del no-res de produir l'ésser, un Déu tal qual com el descriu el pensador del racionalisme Descartes al Discurs del mètode en la tercera part. De l'essència divina només poden ser coneguts els accidents i els seus designis només poden ser advertits a través de les lleis naturals.
Tracta la religió com un assumpte privat i individual, que afecta només a la relació de l'home amb Déu, no a les relacions humanes. En virtut d'aquesta privatització l'home s'allibera de la seva dependència de la disciplina i imposicions eclesiàstiques i sostreu la legitimitat confessional a l'autoritat política, ja que considera que no hi ha base bíblica per un estat cristià.
Considera la llei natural un decret diví que imposa l'harmonia global a través d'una disposició mental (reverència, temor de Déu, afecte filial natural, amor al proïsme), concretada en accions prohibides (robar, matar i en definitiva tota violació de llibertat d'altri ), que obliguen a favor de la convivència.
Aquestes són les obres de John Locke:
• Assaigs sobre el govern civil (1660-1662)
• Assaigs sobre la llei de la natura (1664)
• Assaig sobre la tolerància (1667)
• Carta sobre la tolerància (1689)
• Assaig sobre l'enteniment humà (1690)
• Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada reedició inclou canvis i variacions sobre l'anterior. Tot i que el mateix Locke va comunicar en una carta que l'última versió (publicada pòstumament pel seu secretari el 1713) és la que volia que "passés a la posteritat", actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió. Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat. Cf Peter Laslett, "Introduction," in Two Treatise on Goverment (Cambridge: Cambridge University Press, 1991).
• Alguns pensaments sobre l'educació (1693)
• racionament del cristianisme (1695)
o Una vindicació de la raonabilitat del cristianisme (1695)
Enllaços:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/locke.htm
http://www.luventicus.org/articulos/02A036/locke.html

Del no-res no pot sortir res

"Del no-res no pot sortir res", una de les frases més importants de Parménides, que van donar lloc a tota la filosofia occidental. Però, que és el no-res? Traduint-ho al llatí tenim el concepte no-cosa, alló que no és, però com podem parlar d'una cosa que no existeix i no sabem com és? Segons Parménides, del no-res no pot sortir res, afirma que d'una cosa que no existeix no es pot crear res, és a dir, no podem crear coses del no-res. Però, realment existeix en algun cas el no-res, ja que tot el món que coneixem és alguna cosa o existeix l'aire, l'aigua, les persones... tot existeix; això no pot ser, ja que si existeixi un espai així ja no seria el no-res. El no-res només el tenim com a idea o pensament, però en la realitat és completament inexistent. Aleshores, l' única idea possible que em ve, és que sigui el contrari de l'ésser, aquell infinit, en la mort de les coses porti al no-res, i després aquest torni al ésser on torna a neíxer.

Comentari Parménides

1-. El primer text es guia per el camí de la veritat ja que el camí de la opinió es impracticable i en la veritat el no-ésser no existeix.
2-. Aquest fragment vol dir que si penses i raones existeixes.
3-. Que miris les coses amb desició i que no pots tallar l' ésser ja que sino deixaria de ser ésser.
4-. Que al final acabarant tornant al mateix punt ja que l' ésser és circular.
5-. Que tot torna a ser el que és i que el que penses i ésser es, ja que hi ha tant ésser com no-ésser. Hi ha homes ignorats que no veuen el camí de la veritat. És eñ dir, el pensar i ésser.

Comentaris Heràclit

1-. Parla del lógos de la raó, els homes viuen pero saben el que fan, tot canvia no es manté.
2-. Diu que són neccessaris els contraris ja que sinó l'altre no existiria i diu que els contraris creen la més bella harmonia.
4-. Que tot canvia i varia que quan nosaltres ens banyem en un riu després ja no serà el mateix riu ja que l' aigua serà diferent.
5-. Diu que sinò existeixen els contraris l' altre no pot existir i diu que hi ha una llei regidora que no varia que és el lógos.

Anaximandre

Parla de la teoria de Tales de Milet i diu que el tot el que ha nascut trobara la mort o la destrucció en la seva vida i diu que tot allò que prové de la vida tornarà al mateix lloc d'on a sortit, del ilimitat.

Tema 13 Power point

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from sirus92.

Aquest es el meu treball del tema 13

La societat i l' estat segons Hobbes

1-. El fi dels homes és posar-se restriccions per tal de tenir una vida més grata. Volen sortir de l' insofrible situació de guerra que és el resultat de les passions naturals dels homes. Perque lleis de la naturalesa com justícia, equitat, modèstia i altres qualitats són qualitats que no han de temer ningun podder i han de ser contràries a les passions com la venjança.
2-. Passions naturals o lleis de la naturalesa?
3-. Jo penso que si que hem de seguir les lleis de la naturalesa en comptes de les passions i crec que en els moments que ens deixem portar per les passions i no per la compassió i altres característiques crec que ens estarem fent mal a nosaltres mateixos. Jo crec igual que Hobbes que hem de seguir les lleis de la naturalesa i no les nostres passions.

Defines

-Intel·lectualisme moral: és impossible obrar malament expressament, qui coneix la virtut obra segons ella i malament per ignorància.
-Maièutica: era l' art de les llevadores, en aquest cas l' art de donar a llum la veritat.
-Hedonisme: ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor.
-Felicitat(Aristòtil): és exercir una activitat pròpia d' homes i fer-la ens farà ser feliços.
-Prudència: constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé. Ens ajuda a trobar el terme mig enre defecte i exès.
-Pau interior: és adonar-se de que tot està en mans del destí i fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Aritmètica dels plaers: el plaer és supceptible de mesura perquè tots són iguals i els plaers es poden comparar per arribar a un màxim.
-Utilitarisme de la regla: tenir en compte si l' acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que considerem morals.
-Ètica deontològica: preocupar-se del deure, de les normes.
-Imperatiu categòric: obliguen universalment, has de fer, no s' ha de matar perquè no es propi i són ordres morals.
-Dignitat humana: els èssers poden intercanviar-se per altres coses i tenen preu, però l' ésser autònom no té preu sinò dignitat.
-Intuïcionisme dels valors: podem captar el valor de les coses a través de la intuició.
-Comunitarisme: els principis universals allunyen als individus de la comunitat i perden la dimensió comunitària.
-Universalisme: són indispensables per al desenvolupament de la persona per solidaritat de grup i l' autèntica solidaritat és l' universal i és una comunitat universal.

Dilema 3

- Posar-li l' exel·lent.
1-. Si li posa serà metge més facilment i si no no.
2-. Si, ja que si li posa serà una nota injusta.
3-. El de la regla diria que si el altre no.
4-. Li posaria l' exel·lent per tal d' ajudar-lo a ser metge.

Dilema 2

- L' Alfons ha de seguir treballant per tal de mantenir la família.
1-. No perquè ell sol no fa res.
2-. Si tenim obligacions amb el futur.
3-. No, no sobreviurien.
4-. Tallant els arbres i replantant-los.
5-. Es responsabilitat de tots.
6-. Qué la fusta és útil.

Doc9 pag 200 La persona té dignitat i no preu

1-. Hi ha quelcoms que no poden tenir preu ja que tene valor afectiu com les persones i tindrien dignitat. Tenir preu seria un servei a la gent o una neccessitat que pugui tenir. La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix. La moralitat i l' humanitat són les dues coses que poseeixen dignitat.
2-. Dignitat i preu
3-. Jo comparaira el text amb la forma dels deures morals ja que són els éssers humans fins en si mateixos i no tenen preu les persones sino dignitat. Jo opino que les persones no poden tenir preu sinò que han de tenir dignitat.

Més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet

Jo opino que això depén de la situació. Més val ser un Sòcrates insatisfet quan siguis una persona que estudies ja que si diguessis que tu ho saps tot ja no tindria sentit seguir aprenent i estudiant coses, en canvi en el cas del home satisfet diria aquell home que ha arribat a la felicitat i ja no vol res més. Un exemple clar de porc satisfet seria en Homer Simpson. Jo penso que es depén de la situació ja que el porc satisfet podria ser feliç mentre que el insatisfet podria ser infeliç tota la seva vida ja que mai arribaria a la totalitat del saber i serà infeliç. De totes maneres jo crec que és millor ser feliç i estar satisfet i en pau en la teva vida que ser un insatisfet i ser infeliç tota la seva vida. Finalment la meva opinió seria que el més lògic fossi estar entre un grau mitjà entre les dues idees.

Doc 3 pag 195 Obrar conforme la virtut més perfecte

1-. La funció pròpia de l' home és una activitat no mancada de raó i és una certa vida i que segons la virtut adequada el bé humà es una virtut i podem arribar a la virtut més perfecte.
2-. La millor virtut
3-. Jo opino que si que si ens deixem portar per el bé humà arribarem a la virtut més perfecte i comprendrem millor la vida humana i aprendrem el valor de les persones i a més farem que la nostra virtut sigui millor.

Ningú no fa el mal sabent que ho sap?

Jo opino que si que es pot obrar malament i no opino el mateix que Sócrates. Jo crec que la persona sap que ha obrat malament en aquell moment i ho pot haver arribat a fer expressament ja que existeix el remordiment cosa que explica que la gent pot haver fet una cosa expressament o no. Jo penso que hi ha gent que pot fer coses males expressament i gent que les fa sense voler.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.

Defines

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar amb un caràcter social.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.

Estaca lluis llach

http://www.youtube.com/watch?v=44nxSdE1FMY

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Creus en el destí?

Jo crec que el destí en si no existeix en el sentit de que tot està predestinat, sino que algunes coses com la mort o coneíxer l' amor de la teva vida si que són predestinades o úniques.
Opino que el destí estaria en tot cas en les desicions importants de la vida de una persona com escollir la carrera que vulguis, casar-te, aixecar el teu negoci i que tingui éxit o que fracassi... són moltes d' aquestes decisions que jo penso que estan predestinades. Jo opino que el destí no pot ser representat per cap persona i dic que tots els vidents i gent que aseguri que pot llegir i conèixer el destí són nomès un xarlatans. Jo opino que el destí pot existir o no pot existir pero no ho sabem ja que no podem demostrar ni que existeix ni de que no existeix.

Raons llibertat

Raons positives de llibertat:
-Cadascú es lliure de pensar.
-Hem de saber actuar segons quines situacions, tindrem que suportar les critiques.
-Podem elegir la nostra forma de vida i la nostra forma de ser.
-Adquirim qualitat per tal hem de mantenir una responsabilitat.
-Si no existís no podríem reclamar llibertat política ja que llibertat interna es llibertat moral.

Raons negatives de llibertat.
-Diverses persones podem tenir un significat contradictori al que es la llibertat.
-Si som lliures podem fer un cosa dolenta i desprès diem que no sabem res allò.
-Una persona pot fer mal a una altra, soc un persona lluiré i faig el que hem dona la gana.
-Si tothom penséssim que som lliures, seria una constància de lluita de uns contra els altres.
-Es un consciencia espontània de manera que podem fer molt de mal si no la pensem.

Definicions falacies

-Preguntes complexes: son preguntes en les que afirmes que l' altre persona esta fent això com( Has deixat de molestar al meu cosí?).
-Argument ad ignorantiam: son arguments que ningú ha descobert que siguin veritat per tant són falsos o a la inversa com (No s' ha pogut dir que x sigui veritat pertant es fals o a l' inversa).
-Argument circular: son arguments que es diuen i signifiquen el mateix i que quan els mires
d'explicar et fan donar voltes al mateix com (El pa esta dur com una pedra, perque esta dur, perque esta com una pedra i al revés).
-Argument ad hominem: són arguments que pretén atacar la persona i no l' argument que defensen com (La meva mare ha comprat de la millor carn pero com cuina malament serà dolenta).
-Argument d' autoritat: es tracta de defensar un argument a partir de l' opinió d' una autoritat en aquest tema com (Estudis científics defensen que...)
-Argument ad baculum: presenten alguns tipus d' amenaçes com si fossin raons bones per recolzar una opinió com (Si condueixes ràpid et mataràs).
-Argument ad populum: es provocar l' entusiasme o altres sentiments de les persones per tal de que atorguin el seu assentiment a un tema com (Si fas la dieta especial K perdràs 15 kg).
-Argument ex populo: es defensar un tema al·legant que tothom esta d' acord amb aquest tema com (Tots els estadounidenses veuen be el seu govern.
-Argument de la falsa causa: es dir que una cosa y passa després de x. Pertant x es causa de y com (Danonino no es cap poció màgica ja que altres productes també tenen calci).
-La generalització precipitada: es dir que totes les persones són així quan no tens proves com (tots els españols són hipòcrites).
-Argument del pendent relliscòs: si fas a desencadenarà b i després de b vendrà c i c no es desitjable pertan no facis a com (Si no hi ha estudiants no hi haurà professors i si perden els seus treballs hi haurà atur).

Doc 2 pag 139

1-. L' home intenta superar-se a si mateix i diu que va a patir si dessarrotlla el seu món interior.
- Si empitjora ha d' acceptar les condicions de la vida
- Entre l' univers simbòlic i l' univers físic, hi ha un altre univers que es el artificial.
2-. L' aparició de la cultura.
3-. Segons Rousseau al text de Cassinder diu que l' home no pot sobrepasar els seus límits i que si ho intenta es deprava. Hi ha un món intermedi on l' home no actua directament sino que utilitza imatges i formes liguístiques i sense això no sap res. En el nou univers intervé el llenguatge, la cultura, el mite i la religió.