Tot el nostre coneixement comença amb l'experiència ja que tenim que captar els objectes amb els sentits per poder sentir-los. Segons el temps cap coneixement procedeix de nosaltres, sinò que ve de l'experiència.
Però no tot ve de l'experiència, ja que podria ser el coneixement un compost de les impressions que rebem, i que aquestes formaren una unitat, i per tant hem de separar-los per veure tal com són.
Kant es pregunta si hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions, i diu que si hi ha, els anomentats coneixements a priori, i els que depenen de l'experiència són a posteriori.
divendres, 23 d’abril del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
Fragment 112 de l' Apèndix 1 de Hume
Hume explica que les accions humanes no poden ser explicades per la raó, sinó que recomana explicar-les a partir dels sentiments i de l’ afecte de les persones, que no depenen d’una solució raonada o matemàtica. També explica que és bo conservar una cosa perquè el fet de no tenir-la és dolent, i si li preguntes perquè odia el dolent o el dolor no et podrà donar cap raó. A partir d’aquí, arriba a la conclusió de que ell desitja això per obtenir una altre cosa i que aquesta altre cosa serà un objecte de plaer i bo per a ell. Explica que és absurd preguntar-li la raó d’això, ja que sempre triem la desitjable. Finalment diu que el que ha de ser desitjable ha de tenir un acord amb el sentiment i l’afecte de les persones.
divendres, 2 d’abril del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
Locke: Teoria Política
"Assaig sobre el govern civil"
• La teoria de l'origen diví dels reis.
Locke manté que admetre la teoria de l'origen diví del poder implica l'acceptació de que els homes no són lliures i iguals, idea que Locke rebutja, ja que segons ell, tots som lliures i iguals per naturalesa.
• L'estat de la natura i la llei moral natural.
Per Locke els homes són lliures, iguals i independents i en el seu estat natural (en el qual no hi ha cap organització política) els homes poden violar lliurement els drets i llibertats dels altres. Segons això, la fi primer de la comunitat política ha de ser garantir la seguretat, la propietat i la llibertat dels seus ciutadans.
• La llei natural i la llei positiva.
Locke va distingir entre la llei positiva i la llei natural.
La llei natural és pròpia de l'estat de naturalesa i és la llei de la raó.
Aquesta llei garanteix als individus una sèrie de poders concentrats en dos aspectes: el poder de legislar (establir lleis) i el poder de castigar (poder defensar-se contra les agressions a la llei i als drets naturals).
• El dret de propietat privada.
Segons Locke, els homes també tenen drets naturals, i entre ells hi ha el de la propietat i el de poder heretar la propietat.
El fonament de la propietat es fonamenta en el treball. Atès que l'individu, que és lliure, és propietari de la seva persona, també ho serà de l'esforç que faci amb el seu esforç, i també.
• El pacte social.
En l'estat natural, abans de l'existència dels governs, era difícil la pròpia defensa. Aquest és un dels inconvenients de l'estat de la natura, de manera que per assegurar la pròpia vida, la llibertat i la propietat, els homes es van posar d'acord per la creació d'un nou ordre social, un govern.
• El govern social.
L'únic mitjà per impedir que l'autoritat sobirana es converteixi en despòtica és la divisió de la sobirania o la divisió dels poders. Els dos fonamentals són el legislatiu i l'executiu. El tercer és el poder federatiu.
• La teoria de l'origen diví dels reis.
Locke manté que admetre la teoria de l'origen diví del poder implica l'acceptació de que els homes no són lliures i iguals, idea que Locke rebutja, ja que segons ell, tots som lliures i iguals per naturalesa.
• L'estat de la natura i la llei moral natural.
Per Locke els homes són lliures, iguals i independents i en el seu estat natural (en el qual no hi ha cap organització política) els homes poden violar lliurement els drets i llibertats dels altres. Segons això, la fi primer de la comunitat política ha de ser garantir la seguretat, la propietat i la llibertat dels seus ciutadans.
• La llei natural i la llei positiva.
Locke va distingir entre la llei positiva i la llei natural.
La llei natural és pròpia de l'estat de naturalesa i és la llei de la raó.
Aquesta llei garanteix als individus una sèrie de poders concentrats en dos aspectes: el poder de legislar (establir lleis) i el poder de castigar (poder defensar-se contra les agressions a la llei i als drets naturals).
• El dret de propietat privada.
Segons Locke, els homes també tenen drets naturals, i entre ells hi ha el de la propietat i el de poder heretar la propietat.
El fonament de la propietat es fonamenta en el treball. Atès que l'individu, que és lliure, és propietari de la seva persona, també ho serà de l'esforç que faci amb el seu esforç, i també.
• El pacte social.
En l'estat natural, abans de l'existència dels governs, era difícil la pròpia defensa. Aquest és un dels inconvenients de l'estat de la natura, de manera que per assegurar la pròpia vida, la llibertat i la propietat, els homes es van posar d'acord per la creació d'un nou ordre social, un govern.
• El govern social.
L'únic mitjà per impedir que l'autoritat sobirana es converteixi en despòtica és la divisió de la sobirania o la divisió dels poders. Els dos fonamentals són el legislatiu i l'executiu. El tercer és el poder federatiu.
Locke: Teoria del coneixement
"Assaig sobre l'enteniment humà"
• La gènesi de les idees.
La gènesi de les idees prové de l'experiència, però aquesta, al mateix temps ens imposa dos límits.
Amb aquestes idees, Locke, s'aparta del racionalisme cartesià per donar lloc a una nova corrent filosòfic, l'empirisme.
• La noció de les idees. Classes d'idees.
Hi ha per Locke dos tipus d'idees, les idees simples i les idees complexes. Aquestes últimes provenen de la combinació de les simples.
• Idees simples
Les idees simples són com "àtoms de coneixement", ja que no són combinacions d'altres i d'elles neix el nostre coneixement. Hi ha tres tipus: les que provenen de la sensació, les que provenen de la reflexió i les que provenen a la vegada de la sensació i de la reflexió. Dins de les idees de sensació, Locke distingeix les idees de les qualitats primàries i les idees de qualitats.
• Idees complexes
A diferència de les simples, en les idees complexes es desenvolupa una activitat del nostre enteniment ja que s'associen o s'uneixen diverses idees simples.
Hi ha tres classes d'idees complexes: idees de substàncies, de modes i de relacions.
Locke va criticar les idees de substància dient que són només una col•lecció d'idees simples.
• Anàlisi del llenguatge.
En la seva obra, Locke fa una anàlisi del llenguatge, ja que, encara que les idees i les paraules estan íntimament relacionades, les idees, en representar coses naturals, són signes naturals i les paraules són signes convencionals.
• Examen dels límits del coneixement.
Com l'abast del nostre coneixement és limitat, en algunes ocasions hem de comptar amb la facultat del judici o d'opinar. El judici és la presumpció que una cosa és d'una determinada manera quan no la coneixem prou.
Així mateix s'ha de ser tolerant amb els altres, ja que ningú pot afirmar que té la veritat.
• La gènesi de les idees.
La gènesi de les idees prové de l'experiència, però aquesta, al mateix temps ens imposa dos límits.
Amb aquestes idees, Locke, s'aparta del racionalisme cartesià per donar lloc a una nova corrent filosòfic, l'empirisme.
• La noció de les idees. Classes d'idees.
Hi ha per Locke dos tipus d'idees, les idees simples i les idees complexes. Aquestes últimes provenen de la combinació de les simples.
• Idees simples
Les idees simples són com "àtoms de coneixement", ja que no són combinacions d'altres i d'elles neix el nostre coneixement. Hi ha tres tipus: les que provenen de la sensació, les que provenen de la reflexió i les que provenen a la vegada de la sensació i de la reflexió. Dins de les idees de sensació, Locke distingeix les idees de les qualitats primàries i les idees de qualitats.
• Idees complexes
A diferència de les simples, en les idees complexes es desenvolupa una activitat del nostre enteniment ja que s'associen o s'uneixen diverses idees simples.
Hi ha tres classes d'idees complexes: idees de substàncies, de modes i de relacions.
Locke va criticar les idees de substància dient que són només una col•lecció d'idees simples.
• Anàlisi del llenguatge.
En la seva obra, Locke fa una anàlisi del llenguatge, ja que, encara que les idees i les paraules estan íntimament relacionades, les idees, en representar coses naturals, són signes naturals i les paraules són signes convencionals.
• Examen dels límits del coneixement.
Com l'abast del nostre coneixement és limitat, en algunes ocasions hem de comptar amb la facultat del judici o d'opinar. El judici és la presumpció que una cosa és d'una determinada manera quan no la coneixem prou.
Així mateix s'ha de ser tolerant amb els altres, ja que ningú pot afirmar que té la veritat.
Text Hume Déu
Hume diu que si les idees es deriven de les nostres impressions, aquest poder s'ha de manifestar als nostres sentits. Hume critica als cartesians dient, que ells deien que havia un ésser que dóna energia a tots els altres. Ell diu que les idees sobre deïtat no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar les nostres ments. Diu que les nostres ments nomès ens donen noció d'energia, i que l'experiència nomès ens mostrarà objectes continguts. Explica, que no tenim cap idea absoluta de força o energia, i que aquestes paraules no poden dir res ja que poden haver sigut adquirides per l'hàbit. Finalment, diu que si les persones que llegim això notem dificultat i que per tal de resoldre això haurà de dir una cosa molt nova i extraordinària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
