- L' Alfons ha de seguir treballant per tal de mantenir la família.
1-. No perquè ell sol no fa res.
2-. Si tenim obligacions amb el futur.
3-. No, no sobreviurien.
4-. Tallant els arbres i replantant-los.
5-. Es responsabilitat de tots.
6-. Qué la fusta és útil.
dissabte, 18 d’abril del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
Doc9 pag 200 La persona té dignitat i no preu
1-. Hi ha quelcoms que no poden tenir preu ja que tene valor afectiu com les persones i tindrien dignitat. Tenir preu seria un servei a la gent o una neccessitat que pugui tenir. La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix. La moralitat i l' humanitat són les dues coses que poseeixen dignitat.
2-. Dignitat i preu
3-. Jo comparaira el text amb la forma dels deures morals ja que són els éssers humans fins en si mateixos i no tenen preu les persones sino dignitat. Jo opino que les persones no poden tenir preu sinò que han de tenir dignitat.
2-. Dignitat i preu
3-. Jo comparaira el text amb la forma dels deures morals ja que són els éssers humans fins en si mateixos i no tenen preu les persones sino dignitat. Jo opino que les persones no poden tenir preu sinò que han de tenir dignitat.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet
Jo opino que això depén de la situació. Més val ser un Sòcrates insatisfet quan siguis una persona que estudies ja que si diguessis que tu ho saps tot ja no tindria sentit seguir aprenent i estudiant coses, en canvi en el cas del home satisfet diria aquell home que ha arribat a la felicitat i ja no vol res més. Un exemple clar de porc satisfet seria en Homer Simpson. Jo penso que es depén de la situació ja que el porc satisfet podria ser feliç mentre que el insatisfet podria ser infeliç tota la seva vida ja que mai arribaria a la totalitat del saber i serà infeliç. De totes maneres jo crec que és millor ser feliç i estar satisfet i en pau en la teva vida que ser un insatisfet i ser infeliç tota la seva vida. Finalment la meva opinió seria que el més lògic fossi estar entre un grau mitjà entre les dues idees.
dissabte, 14 de març del 2009
Doc 3 pag 195 Obrar conforme la virtut més perfecte
1-. La funció pròpia de l' home és una activitat no mancada de raó i és una certa vida i que segons la virtut adequada el bé humà es una virtut i podem arribar a la virtut més perfecte.
2-. La millor virtut
3-. Jo opino que si que si ens deixem portar per el bé humà arribarem a la virtut més perfecte i comprendrem millor la vida humana i aprendrem el valor de les persones i a més farem que la nostra virtut sigui millor.
2-. La millor virtut
3-. Jo opino que si que si ens deixem portar per el bé humà arribarem a la virtut més perfecte i comprendrem millor la vida humana i aprendrem el valor de les persones i a més farem que la nostra virtut sigui millor.
dimarts, 10 de març del 2009
Ningú no fa el mal sabent que ho sap?
Jo opino que si que es pot obrar malament i no opino el mateix que Sócrates. Jo crec que la persona sap que ha obrat malament en aquell moment i ho pot haver arribat a fer expressament ja que existeix el remordiment cosa que explica que la gent pot haver fet una cosa expressament o no. Jo penso que hi ha gent que pot fer coses males expressament i gent que les fa sense voler.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.
divendres, 27 de febrer del 2009
Defines
-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar amb un caràcter social.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.
dissabte, 21 de febrer del 2009
Estaca lluis llach
http://www.youtube.com/watch?v=44nxSdE1FMY
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
