Jo opino que si que es pot obrar malament i no opino el mateix que Sócrates. Jo crec que la persona sap que ha obrat malament en aquell moment i ho pot haver arribat a fer expressament ja que existeix el remordiment cosa que explica que la gent pot haver fet una cosa expressament o no. Jo penso que hi ha gent que pot fer coses males expressament i gent que les fa sense voler.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.
dimarts, 10 de març del 2009
divendres, 27 de febrer del 2009
Defines
-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar amb un caràcter social.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.
dissabte, 21 de febrer del 2009
Estaca lluis llach
http://www.youtube.com/watch?v=44nxSdE1FMY
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
divendres, 6 de febrer del 2009
Creus en el destí?
Jo crec que el destí en si no existeix en el sentit de que tot està predestinat, sino que algunes coses com la mort o coneíxer l' amor de la teva vida si que són predestinades o úniques.
Opino que el destí estaria en tot cas en les desicions importants de la vida de una persona com escollir la carrera que vulguis, casar-te, aixecar el teu negoci i que tingui éxit o que fracassi... són moltes d' aquestes decisions que jo penso que estan predestinades. Jo opino que el destí no pot ser representat per cap persona i dic que tots els vidents i gent que aseguri que pot llegir i conèixer el destí són nomès un xarlatans. Jo opino que el destí pot existir o no pot existir pero no ho sabem ja que no podem demostrar ni que existeix ni de que no existeix.
Opino que el destí estaria en tot cas en les desicions importants de la vida de una persona com escollir la carrera que vulguis, casar-te, aixecar el teu negoci i que tingui éxit o que fracassi... són moltes d' aquestes decisions que jo penso que estan predestinades. Jo opino que el destí no pot ser representat per cap persona i dic que tots els vidents i gent que aseguri que pot llegir i conèixer el destí són nomès un xarlatans. Jo opino que el destí pot existir o no pot existir pero no ho sabem ja que no podem demostrar ni que existeix ni de que no existeix.
Raons llibertat
Raons positives de llibertat:
-Cadascú es lliure de pensar.
-Hem de saber actuar segons quines situacions, tindrem que suportar les critiques.
-Podem elegir la nostra forma de vida i la nostra forma de ser.
-Adquirim qualitat per tal hem de mantenir una responsabilitat.
-Si no existís no podríem reclamar llibertat política ja que llibertat interna es llibertat moral.
Raons negatives de llibertat.
-Diverses persones podem tenir un significat contradictori al que es la llibertat.
-Si som lliures podem fer un cosa dolenta i desprès diem que no sabem res allò.
-Una persona pot fer mal a una altra, soc un persona lluiré i faig el que hem dona la gana.
-Si tothom penséssim que som lliures, seria una constància de lluita de uns contra els altres.
-Es un consciencia espontània de manera que podem fer molt de mal si no la pensem.
-Cadascú es lliure de pensar.
-Hem de saber actuar segons quines situacions, tindrem que suportar les critiques.
-Podem elegir la nostra forma de vida i la nostra forma de ser.
-Adquirim qualitat per tal hem de mantenir una responsabilitat.
-Si no existís no podríem reclamar llibertat política ja que llibertat interna es llibertat moral.
Raons negatives de llibertat.
-Diverses persones podem tenir un significat contradictori al que es la llibertat.
-Si som lliures podem fer un cosa dolenta i desprès diem que no sabem res allò.
-Una persona pot fer mal a una altra, soc un persona lluiré i faig el que hem dona la gana.
-Si tothom penséssim que som lliures, seria una constància de lluita de uns contra els altres.
-Es un consciencia espontània de manera que podem fer molt de mal si no la pensem.
dissabte, 31 de gener del 2009
Definicions falacies
-Preguntes complexes: son preguntes en les que afirmes que l' altre persona esta fent això com( Has deixat de molestar al meu cosí?).
-Argument ad ignorantiam: son arguments que ningú ha descobert que siguin veritat per tant són falsos o a la inversa com (No s' ha pogut dir que x sigui veritat pertant es fals o a l' inversa).
-Argument circular: son arguments que es diuen i signifiquen el mateix i que quan els mires
d'explicar et fan donar voltes al mateix com (El pa esta dur com una pedra, perque esta dur, perque esta com una pedra i al revés).
-Argument ad hominem: són arguments que pretén atacar la persona i no l' argument que defensen com (La meva mare ha comprat de la millor carn pero com cuina malament serà dolenta).
-Argument d' autoritat: es tracta de defensar un argument a partir de l' opinió d' una autoritat en aquest tema com (Estudis científics defensen que...)
-Argument ad baculum: presenten alguns tipus d' amenaçes com si fossin raons bones per recolzar una opinió com (Si condueixes ràpid et mataràs).
-Argument ad populum: es provocar l' entusiasme o altres sentiments de les persones per tal de que atorguin el seu assentiment a un tema com (Si fas la dieta especial K perdràs 15 kg).
-Argument ex populo: es defensar un tema al·legant que tothom esta d' acord amb aquest tema com (Tots els estadounidenses veuen be el seu govern.
-Argument de la falsa causa: es dir que una cosa y passa després de x. Pertant x es causa de y com (Danonino no es cap poció màgica ja que altres productes també tenen calci).
-La generalització precipitada: es dir que totes les persones són així quan no tens proves com (tots els españols són hipòcrites).
-Argument del pendent relliscòs: si fas a desencadenarà b i després de b vendrà c i c no es desitjable pertan no facis a com (Si no hi ha estudiants no hi haurà professors i si perden els seus treballs hi haurà atur).
-Argument ad ignorantiam: son arguments que ningú ha descobert que siguin veritat per tant són falsos o a la inversa com (No s' ha pogut dir que x sigui veritat pertant es fals o a l' inversa).
-Argument circular: son arguments que es diuen i signifiquen el mateix i que quan els mires
d'explicar et fan donar voltes al mateix com (El pa esta dur com una pedra, perque esta dur, perque esta com una pedra i al revés).
-Argument ad hominem: són arguments que pretén atacar la persona i no l' argument que defensen com (La meva mare ha comprat de la millor carn pero com cuina malament serà dolenta).
-Argument d' autoritat: es tracta de defensar un argument a partir de l' opinió d' una autoritat en aquest tema com (Estudis científics defensen que...)
-Argument ad baculum: presenten alguns tipus d' amenaçes com si fossin raons bones per recolzar una opinió com (Si condueixes ràpid et mataràs).
-Argument ad populum: es provocar l' entusiasme o altres sentiments de les persones per tal de que atorguin el seu assentiment a un tema com (Si fas la dieta especial K perdràs 15 kg).
-Argument ex populo: es defensar un tema al·legant que tothom esta d' acord amb aquest tema com (Tots els estadounidenses veuen be el seu govern.
-Argument de la falsa causa: es dir que una cosa y passa després de x. Pertant x es causa de y com (Danonino no es cap poció màgica ja que altres productes també tenen calci).
-La generalització precipitada: es dir que totes les persones són així quan no tens proves com (tots els españols són hipòcrites).
-Argument del pendent relliscòs: si fas a desencadenarà b i després de b vendrà c i c no es desitjable pertan no facis a com (Si no hi ha estudiants no hi haurà professors i si perden els seus treballs hi haurà atur).
divendres, 23 de gener del 2009
Doc 2 pag 139
1-. L' home intenta superar-se a si mateix i diu que va a patir si dessarrotlla el seu món interior.
- Si empitjora ha d' acceptar les condicions de la vida
- Entre l' univers simbòlic i l' univers físic, hi ha un altre univers que es el artificial.
2-. L' aparició de la cultura.
3-. Segons Rousseau al text de Cassinder diu que l' home no pot sobrepasar els seus límits i que si ho intenta es deprava. Hi ha un món intermedi on l' home no actua directament sino que utilitza imatges i formes liguístiques i sense això no sap res. En el nou univers intervé el llenguatge, la cultura, el mite i la religió.
- Si empitjora ha d' acceptar les condicions de la vida
- Entre l' univers simbòlic i l' univers físic, hi ha un altre univers que es el artificial.
2-. L' aparició de la cultura.
3-. Segons Rousseau al text de Cassinder diu que l' home no pot sobrepasar els seus límits i que si ho intenta es deprava. Hi ha un món intermedi on l' home no actua directament sino que utilitza imatges i formes liguístiques i sense això no sap res. En el nou univers intervé el llenguatge, la cultura, el mite i la religió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
