bloc d'un filosof mort

Text I de Kant

2010-04-23T10:13:00.001-07:00

Tot el nostre coneixement comença amb l'experiència ja que tenim que captar els objectes amb els sentits per poder sentir-los. Segons el temps cap coneixement procedeix de nosaltres, sinò que ve de l'experiència.
Però no tot ve de l'experiència, ja que podria ser el coneixement un compost de les impressions que rebem, i que aquestes formaren una unitat, i per tant hem de separar-los per veure tal com són.
Kant es pregunta si hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions, i diu que si hi ha, els anomentats coneixements a priori, i els que depenen de l'experiència són a posteriori.

Video John Locke

2010-04-21T05:50:00.000-07:00

Aqui una breu descripció de John Locke.

Fragment 112 de l' Apèndix 1 de Hume

2010-04-10T02:41:00.001-07:00

Hume explica que les accions humanes no poden ser explicades per la raó, sinó que recomana explicar-les a partir dels sentiments i de l’ afecte de les persones, que no depenen d’una solució raonada o matemàtica. També explica que és bo conservar una cosa perquè el fet de no tenir-la és dolent, i si li preguntes perquè odia el dolent o el dolor no et podrà donar cap raó. A partir d’aquí, arriba a la conclusió de que ell desitja això per obtenir una altre cosa i que aquesta altre cosa serà un objecte de plaer i bo per a ell. Explica que és absurd preguntar-li la raó d’això, ja que sempre triem la desitjable. Finalment diu que el que ha de ser desitjable ha de tenir un acord amb el sentiment i l’afecte de les persones.

John Locke Presentació

2010-04-02T03:49:00.001-07:00

John Locke (1632 1704)

View more presentations from sirus92.

Locke: Teoria Política

2010-03-29T05:07:00.000-07:00

"Assaig sobre el govern civil"

• La teoria de l'origen diví dels reis.

Locke manté que admetre la teoria de l'origen diví del poder implica l'acceptació de que els homes no són lliures i iguals, idea que Locke rebutja, ja que segons ell, tots som lliures i iguals per naturalesa.

• L'estat de la natura i la llei moral natural.

Per Locke els homes són lliures, iguals i independents i en el seu estat natural (en el qual no hi ha cap organització política) els homes poden violar lliurement els drets i llibertats dels altres. Segons això, la fi primer de la comunitat política ha de ser garantir la seguretat, la propietat i la llibertat dels seus ciutadans.

• La llei natural i la llei positiva.

Locke va distingir entre la llei positiva i la llei natural.
La llei natural és pròpia de l'estat de naturalesa i és la llei de la raó.
Aquesta llei garanteix als individus una sèrie de poders concentrats en dos aspectes: el poder de legislar (establir lleis) i el poder de castigar (poder defensar-se contra les agressions a la llei i als drets naturals).

• El dret de propietat privada.

Segons Locke, els homes també tenen drets naturals, i entre ells hi ha el de la propietat i el de poder heretar la propietat.
El fonament de la propietat es fonamenta en el treball. Atès que l'individu, que és lliure, és propietari de la seva persona, també ho serà de l'esforç que faci amb el seu esforç, i també.

• El pacte social.

En l'estat natural, abans de l'existència dels governs, era difícil la pròpia defensa. Aquest és un dels inconvenients de l'estat de la natura, de manera que per assegurar la pròpia vida, la llibertat i la propietat, els homes es van posar d'acord per la creació d'un nou ordre social, un govern.
• El govern social.
L'únic mitjà per impedir que l'autoritat sobirana es converteixi en despòtica és la divisió de la sobirania o la divisió dels poders. Els dos fonamentals són el legislatiu i l'executiu. El tercer és el poder federatiu.

Locke: Teoria del coneixement

2010-03-29T05:06:00.000-07:00

"Assaig sobre l'enteniment humà"

• La gènesi de les idees.

La gènesi de les idees prové de l'experiència, però aquesta, al mateix temps ens imposa dos límits.
Amb aquestes idees, Locke, s'aparta del racionalisme cartesià per donar lloc a una nova corrent filosòfic, l'empirisme.

• La noció de les idees. Classes d'idees.

Hi ha per Locke dos tipus d'idees, les idees simples i les idees complexes. Aquestes últimes provenen de la combinació de les simples.

• Idees simples

Les idees simples són com "àtoms de coneixement", ja que no són combinacions d'altres i d'elles neix el nostre coneixement. Hi ha tres tipus: les que provenen de la sensació, les que provenen de la reflexió i les que provenen a la vegada de la sensació i de la reflexió. Dins de les idees de sensació, Locke distingeix les idees de les qualitats primàries i les idees de qualitats.

• Idees complexes

A diferència de les simples, en les idees complexes es desenvolupa una activitat del nostre enteniment ja que s'associen o s'uneixen diverses idees simples.
Hi ha tres classes d'idees complexes: idees de substàncies, de modes i de relacions.
Locke va criticar les idees de substància dient que són només una col•lecció d'idees simples.

• Anàlisi del llenguatge.

En la seva obra, Locke fa una anàlisi del llenguatge, ja que, encara que les idees i les paraules estan íntimament relacionades, les idees, en representar coses naturals, són signes naturals i les paraules són signes convencionals.

• Examen dels límits del coneixement.

Com l'abast del nostre coneixement és limitat, en algunes ocasions hem de comptar amb la facultat del judici o d'opinar. El judici és la presumpció que una cosa és d'una determinada manera quan no la coneixem prou.
Així mateix s'ha de ser tolerant amb els altres, ja que ningú pot afirmar que té la veritat.

Text Hume Déu

2010-03-29T04:30:00.000-07:00

Hume diu que si les idees es deriven de les nostres impressions, aquest poder s'ha de manifestar als nostres sentits. Hume critica als cartesians dient, que ells deien que havia un ésser que dóna energia a tots els altres. Ell diu que les idees sobre deïtat no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar les nostres ments. Diu que les nostres ments nomès ens donen noció d'energia, i que l'experiència nomès ens mostrarà objectes continguts. Explica, que no tenim cap idea absoluta de força o energia, i que aquestes paraules no poden dir res ja que poden haver sigut adquirides per l'hàbit. Finalment, diu que si les persones que llegim això notem dificultat i que per tal de resoldre això haurà de dir una cosa molt nova i extraordinària.

Text Hume Realitat Exterior

2010-03-29T04:02:00.000-07:00

Hume diu que el lector veurà que la filosofia d'aquest llibre és molt escèptica i que ens dirà els límits i els defectes de l'enteniment humà. També diu qeu gairebé tot raonament es redueix a l'experiència i que la creença nomès és un sentiment que ve produït per l'hàbit. Diu que és el mateix la creença amb una existència externa, ja que aquesta pot desapareíxer. Finalment, diu que assentim a les nostres facultats i emprem la raó perquè no ho podem evitar.

Abstract text 3, últims tres paràgrafs

2010-03-25T10:20:00.000-07:00

Hume mostra una crítica a la relació causa-efecte. Posa l' exemple d' Adam i diu que no podem dir que una cosa sigui certa perquè sigui constant i hagi passat abans. Diu que no hi ha cap conexió entre abans i després, passat i futur, per tant no podem afirmar que una cosa que hagi passat abans torni a passar en el futur. Per tant, arriba a la idea de que estem determinats per costums i diu que nomès ens podem refiar de les qualitats sensibles. Aleshores, quan una bola xoca amb una altra, la ment observa el xoc de manera ràpida. Finalment, diu que Adam no podrà saber mai o verificar el discurs o tractat de la naturalesa.

Abstract "bola de billar"

2010-03-23T09:07:00.000-07:00

Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.

Comentari:

Hume explica el xoc de dues boles de billar i diu que és un exemple tant perfecte ja que és una relació causa i efecte ja sigui per reflexió o sensació. Diu també que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment, i diu, que la contigüitat entre espai i temps és una circumstància neccessària per a la causa. També diu, que mentre que en una bola era la causa, en l'altre era l'efecte.
Prova també, que amb altres boles sempre provoca el moviment d'una altre i per tant, arriba a la conclusió de que hi ha una tercera circumstància entre la causa i l'efecte que seria la conjunció. Explica també, que no pot descobrir res d'aquesta causa i que sempre que ha fet l'experiment el resultant sempre és el moviment d'una altre bola. Finalment, dui que no pot descobrir res més sobre això.

El jo existeix

2010-03-20T03:06:00.001-07:00

Jo crec que el jo si existeix, però que varia al llarg del temps. Jo crec que Descartes tenia raó al afirmar que el jo és la única cosa a la qual no podem negar l' existència, però penso una mica com Hume, que el jo varia al llarg del temps i de la vida. Relaciono el jo amb el meu subjecte, el meu pensament i crec que això és el jo. Jo penso, que al mirar una foto del passat puc dir aquest sóc jo, però el jo del passat és diferent al jo d’ ara ja que el jo ha variat al llarg del temps. Relacionaria el jo amb l’ ànima, ja que el jo seria com la part interna del nostre cos i seria la nostra part privada ja que ningú sap el que pensem. Finalment diria que el jo si existeix però que canvia constantment.

Prova Descartes

2010-03-14T03:16:00.000-07:00

1-. Hi ha molts que pensen que és difícil conéixer Déu, i diuen que no tenim que elevar el seu esperit per sobre de les coses sensibles i que tenim que estar acostumats a fer-ho amb l'imaginació, que és un mode de pensar de les coses materials. Tot i que els filòsofs de les escoles no admeten que en l'enteniment no hagi estat en els sentits, és cert que volem utilitzar l'imaginació per comprendre-les, però els sentits no ens asseguren res, i l'imaginació i els sentits no ens asseguren res sinò intervé l'enteniment.
2-. Inintel·ligible: que no és pot entendre ni comprendre.
Imaginació: capacitat de pensar situacions irreals i coses inexistents.
3-. No ens poden dir res ja que els sentits ens enganyen, pot haver-hi un geni maligne que ens enganyi els sentits i que ens faci veure el món tal com ell vol i nomès ens podem refiar del jo.
4-. Podriem comparar l'idea d'ànima amb Plató ja que ell donava molta importància a l'ànima més que al cos ja que deia que l'ànima és el que controla el cos. Podriem dir també que l'ànima és el jo i és l'únic del que ens podem refiar i l'ànima és la part més important de les persones, ja que és el subjecte.
5-. Jo crec que Descartes diu que és més fàcil conéixer l'ànima que el cos, ja que coneixem millor el nostre pensament i el subjecte més que el nostre propi cos, ja que sabem millor el que pensem que com és el nostre cos, els òrgans que té i com funciona. Finalment diria que té raó al dir que és mes fàcil conéixer l'ànima que el nostre cos.

Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?

2010-02-13T03:40:00.000-08:00

Jo crec que es possible que existeixi la realitat fora de la ment. Descartes afirmava que l' única cosa que podem demostrar és l'existència del jo, pertant, podem demostrar que tots els humans tenen un jo o subjecte i existeixen. Aleshores, arribariem a la conclusió de que tots els humans veiem el món de la mateixa manera. Però, és aqui on diem: la realitat és així perque nosaltres la veiem així, o hi ha un geni maligne que ens enganya i que ens mostra la realitat tal com ell la vol fent-nos veure una il·lusió?
Pertant, arribem a la conclusió de que no podem demostrar l'existència de la realitat fora de la ment, ja que aquest geni maligne ens pot fer veure el que ell vol.

Text 4 Descartes

2010-02-13T02:05:00.000-08:00

El text parla del dubte metòdic de Descartes. Vol veure una cosa que sigui indubtable. Vol arribar a la certesa amb la veritat. Els motius del dubte són:
- Dubte dels sentits:dubta del coneixement dels sentits, ja que els sentits ens enganyen i és un coneixement de les coses probables.
- Impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
- Finalment descobreix, que l' únic que pot demostrar és el jo.

Text 1 Descartes

2010-02-10T11:23:00.000-08:00

El text explica les quatre regles del mètode:
- Evidència: que no hem d'acceptar com a vertader res que no coneguem com a evidència que és. L'evidència presenta la claredat i la distinció.
- Anàlisi: és el procés de la ment que divideix la dificultat en parts més simples.
- Síntesi: va del simple al complex i utilitza la deducció.
- Revisió i enumeració: fa la comprobació de l'anàlisi i síntesi. Però al final segueix estant el dubte.

Influències de Jonh Locke

2010-02-06T07:27:00.000-08:00

A la segona meitat del segle XVIII la influència que van exercir les obres de John Locke, i en concret la seva teoria de l'Estat, que exposa en el Segon tractat, serà decisiva per al pensament americà i il.lustrat.
L'exemple més clar d'això és la proclamació d'independència a les colònies angleses a Amèrica, la redacció d'una constitució per homes com Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i el mateix model d'estat amb la seva separació de poders, que, excepte el paper de la figura del rei (circumscrit a la complicada realitat britànica), és molt similar a la teoria exposada per Locke.
De l'altre costat de l'Atlàntic la influència també va ser decisiva per pensadors com Montesquieu i Voltaire, els que sempre van veure en l'obra de John Locke i el sistema polític anglès un digne exemple a seguir. El mateix Rousseau des d'una posició clarament contrària a la burgesia també va rebre les seves influències.
Va rebre influencies de la revolució científica, de Descartes i de Francis Bacon.

Podem demostrar que Déu existeix?

2010-01-26T09:31:00.000-08:00

Jo penso que no es pot demostrar que Déu existeixi, però si que existeixi la idea de Déu. Nosaltres les persones, quan ens referim a Déu, tenim una idea semblant d’ ell i entenem com pot ser. Això es degut, a que Déu és una idea innata que tenim les persones per referir-nos a l’universal. Sigui la cultura que sigui, menys algunes com el budisme, totes tenen una idea de què és Déu i com pot ser, i quasi totes les cultures tenen déus a la seva societat. Però, no es pot parlar de Déu com a persona, sinó com a universal, com un ésser infinit i omnipresent. No podem explicar què és Déu, ja que Déu no està dintre del temps, és un ésser intemporal, que està situat fora del temps. Jo crec que podem reconèixer a Déu com a idea innata, però no demostra que Déu existeixi.

Carta a Meneceu

2010-01-02T03:56:00.001-08:00

Per a ell la funció de la filosofia és tranquil•litzar l'ànima, la recerca de la felicitat. També diu que el plaer és el principi i la fi de viure feliçment, aquest és el bé primer i d’ell provenen tota elecció i rebuig, i els béns, es considera, són aquells que no produeixen pertorbacions.
No existeix una edat òptima per a filosofar, ja que pot fer-ho tant el jove com el vell. Sempre és el temps de filosofar, ja que ella vol dir la recerca de la felicitat.

La mort no és res contra nosaltres; Fa que gaudim de la vida mortal; Perquè mentre nosaltres vivim no ha arribat la mort i quan va arribar no vivim; No ens pot pertorbar en el Sí, perquè com podem tenir por a alguna cosa que sabem com es diu. Perquè pensar en quin serà el dia, en comptes de pensar en viure cada dia. Personalment no li tenim por a la mort, per contra, creiem que és el pas cap a l'eternitat.

Epicur creu que no hem d'estar lligats a res ni a ningú, no té compromisos ni polítics ni socials, i expressa que hem de viure contemplant tot el que tenim al nostre voltant, sense pertorbar amb desitjos inabastables o vans.

El futur en si no és un projecte planejat, però sí que és un projecte amb una finalitat que ens involucra, perquè només es forma, i es deforma depenent de situacions alienes a aquest. Atès que l'obtenim potser de diferent manera del pensant. Però també, pot ser que la finalitat sigui com ho havíem planejat.

Creiem que no es contradiu, ja que la primera expressió que diu "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya a la naturalesa", vol dir que el bé ha d'estar acompanyat per l'experiència sensible, és a dir: escoltar, veure , és la nostra vida, això és el que veritablement existeix per Epicur, i pel que fa a la segona afirmació, també és cert, ja que moltes vegades creiem que un delit o plaer en particular ens fa bé, quan en realitat no és així. I també és cert que moltes vegades hem de passar situacions de dolor, però aquestes no són totalment dolentes, perquè ens permeten potser, passar cap a alguna cosa millor, créixer, aprendre, etc.
Perquè hem d'estar amb prou, per viure amb poc quan no tenim molt, gaudir equilibradament l’abundància. Té una mirada molt coherent, en parlar de sobrietat, perquè cal saber conformar amb poc, perquè com més tenim més volem, cal saber equilibrar aquesta situació.

La que rebutja, perquè un és digne de triar, d'acceptar o d'evitar diferents coses o situacions de la seva vida.

El plaer per al comú de la gent passa merament per coses materials, vanes, és a dir capricis, fantasies inabastables, i altres.
Concorda amb l'hedonisme perquè, creiem que el plaer és el principi i fi únic de la felicitat, per a això és necessari passar i superar les etapes de dolor que moltes vegades vivim.
L'ideal de vida per Epicur consisteix en la creença que Déu és un ésser vivent, immortal i benaurat, sense donar-li cap altre atribut. No tenir por de la mort; considerar que el futur no depèn de nosaltres, però si ens convoca, que hem de recordar els nostres desitjos, que el plaer ens porta a la felicitat, no actuar contràriament a la sobrietat, i que hem de ser prudents, honestos i justos, perquè així ens permetrem viure feliços.
La societat no creu que sigui necessari actuar de manera correcta, creuen que com no es respecta ara, ells tampoc ho han de fer.

Text 17 d'Aristòtil

2009-12-14T09:08:00.000-08:00

Aquest text explica que la virtut és el terme mitjà entre exès i defecte, esta molt lluny dels extrems. Tenim dos extrems les persones, i hem de buscar el punt mitjà, un punt diferent de l'anterior per poder arribar a la virtut. Diu que el coneixement és realitzar una bona obra per poder arribar al bé. Finalment, explica que la virtut és més precisa i es refereix a accions i passions, i que en aquestes hi ha exès, defecte i terme mitjà.

Què va venir abans l'ou o la gallina?

2009-12-05T08:23:00.000-08:00

Aquesta pregunta no ens la tenim que plantejar des del punt de vista modern, sinò des del punt de vista d'un grec de l'época. Si pensem amb la lógica dels grecs de l'época arribariem a la conclusió que va venir abans l'ou que la gallina, ja que segons els grecs no hi ha un principi dels temps, sinò que el món està dividit en cicles. Pertant, arribem a la conclusió que una gallina no pot apareíxer del no-res, pertant serà l'ou el que va venir abans. Arribo a la conclusió de que és l'ou, ja que com els grecs creíen que el món es dividia en cicles, pertant jo arribaria al final a la idea de que la mare d'aquest ou seria un animal d'un cicle de temps anterior.

Teoria de les idees de Plató o Aristòtil?

2009-12-02T11:12:00.001-08:00

Jo crec que estaria més d'acord amb la teoria de les idees d'Aristòtil. Les coses tenen una esséncia, pot ser de bellesa, en si mateixa, i aquesta esséncia és present en aquesta cosa i en totes les altres que comparteixen la mateixa esséncia.
Aristòtil critica Plató en que les coses tenen les idees en si mateixes i no en un món intel·ligible. Aristòtil el critica dient que duplica la dificultat de captar les coses en si mateixes a partir del món intel·ligible i Aristòtil diu que podem captar la realitat de les coses a partir del món sensible, sense les complicacions de la teoria platónica.

Fets històrics durant Jonh Locke

2009-11-28T07:04:00.000-08:00

• Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispànica.
• La Revolució Catalana de 1640. Pau Claris i la República Catalana.
• Guerra de Separació o Guerra dels Segadors.
• Tractat dels Pirineus.
• Revolta dels Angelets.
• Revolta dels Barretines o dels Gorretes.
• Revolta de Nàpols. Independència de Portugal de la Monarquia hispànica.
• Final de la guerra i independència dels Països Baixos.
• L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Lluís XIV: "L'estat soc jo".
• La Revolució Anglesa de 1641. Expulsió de Carles II. Els radicals: levelers i diggers.
• Demografia als Països Catalans: Expulsió dels moriscos a la monarquia hispànica, que representa un daltabaix demogràfic al País Valencià, recuperat al llarg del segle. Immigració occitana al Principat de Catalunya. Successives epidèmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d'Aragó.
• Economia: Colbert i el Mercantilisme francès. Cromwell i el naixent capitalisme angles.
• Pensament: Galileu. Hobbes i el Leviatan. Descartes.
• Art: El Barroc. El Segle d'Or de la cultura castellana: Cervantes (El Quixot), Quevedo, Góngora, Velázquez.
• S'extingeix el dodo.

Text del Fedó pag 16-18

2009-11-23T09:19:00.000-08:00

Aquest text parla del cicle de creació de contraris o realitat. És el començament de la teoria de l'inmortalitat de l'ànima.
Dóna exemples per defensar l'inmortalitat de l' ànima dient que han de tenir un cicle totes les coses i pertant han de tenir un cicle totes les coses i pertant han de morir per reviure. Les ànimes esperen a l'inframón.
La forma del text és la maièutica i diu que nosaltres ens donem comte de la realitat a poc a poc. Es podria comparar amb Heràclit ja que explica una lluita de contraris, com mort i vida, per exemple. També diu que els contraris néixen dels seus contraris.

Text del Fedó

2009-11-19T09:00:00.000-08:00

Aquest text parla del conèixement. Nomès podem conèixer a través de la raó deixant de banda el cos. En morir l'ànima coneix les coses en si mateixes i obté la saviesa.
El cos és responsable de les passions i no ens deixa veure la veritat. L'impur mai pot arribar al puresa ja que no la posseix.

Parts del Fedó

2009-11-18T11:35:00.000-08:00

Exemple de mite de la caverna

2009-11-12T08:28:00.000-08:00

Comentari text 14 Plató

2009-11-11T08:25:00.000-08:00

Plató explica que les coses canvien i no es mantenen i diu que per captar el coneixement no ens serveix el món sensible, sinó el món intel·ligible, però si el coneixement varia ja no seria el coneixement. Diu que no podria haver sempre coneixement ja que no depén del subjecte i l'objecte i com poder dir coses belles s'hi no s'ajusten al flux del moviment. La ciència no és ciència d'alló que canvia sinò de les idees.

Mite de la caverna en la actualitat

2009-10-26T10:26:00.000-07:00

El mite de la caverna en la actualitat seria molt difícil de posar actualment, ja que el món és diferent del de l’ época de Plató. Jo compararía el mite de la caverna de Plató amb algunes películes de l’ actualitat com Matrix. En aquesta película el protagonista serà com el presoner que explica Plató al mite de la caverna. Aquest aconseguirà sortir del món sensible, fals, on estava i veurà com és el món realment. Després d’ això ell tornarà a dintre de la caverna per tal d’ ajudar als homes que són a dintre presos i aleshores, aquests mateixos homes l’ intentaràn matar, ja que aquest estarà posant en joc l’ equilibri de la caverna. Jo crec que aquesta seria una de les referències actuals més clares per poder comparar amb l’ actualitat el mite de la caverna ja que s’ assembla molt a la teoría de Plató amb l’ argument de la película.

Comentari mite de la caverna

2009-10-26T10:21:00.000-07:00

El mite de la caverna trata sobre una caverna on hi ha homes atrapats mirant ombres que són les aparençes. Un home de la caverna es treu les cadenes i surt de la caverna, que seria el mon sensible i dels sentits. Al sortir que encegat ja que comença a veure les coses tal com són, és a dir, la veritat. Després d'això torna a entrar a la caverna per alliberar els altres, però aquests no volen sortir del món sensible i l'intenten matar. Al final, fora, es dóna compte de tot tal com és i mira el sol que seria el bé suprem.

4rt text de Plató

2009-10-21T09:45:00.000-07:00

Al principi parla de que la ciència hauria de governar els homes i no el que realment les governen, les emocions que són l'odi, l'amor, ect. També expressa l'opinió de que el home que coneix el concepte de bé i mal posa la ciència com el seu governant perque a partir de la ciéncia i la raó l'home pot entendre.

2009-10-07T10:03:00.000-07:00

John Locke

2009-10-03T03:14:00.000-07:00

John Locke (29 agost 1632 a Wrington, Somerset, Anglaterra i mort el 28 octubre 1704 a Oates, Essex, Anglaterra). Pensador anglès considerat com el pare de l'empirisme i del liberalisme Modern.
John Locke va néixer a Losertown (prop del mini Golfito), a la terra d'un vell pagès que collia pebre, el 291 d'agost de 1566 (any en què invent el futbol, i dono un cop cascarita amb Aristòtil). També es va educar només, amb l'ajuda del seu abuelastro que va morir per menjar 14 barres de mantega a la Westminster School i en la Christ Church d'Oxford (si, va morir 2 vegades). El 1658 es va convertir en doctor i doctora (un any després, després de sotmetre's a una cirurgia de nas, i que va ser erròniament feta). Més tard, com a les 10pm va tornar a Osmodiar i va estudiar fins a morir per que sabia molt, (se li congestion el cervell).
La fama de Locke era més gran com a filòsof que com a pedagog. Pràcticament tot el pensament posterior va ser influenciat per la seva empirisme, fins a desembocar en l'escepticisme de Hume. Pel pedagògic, Locke no va pretendre crear un sistema educatiu, sinó explicar les directrius de l'educació per als fills de la noblesa, per tant les seves idees representen tant un reflex de la percepció pedagògica del seu temps com una reflexió profunda sobre les seves bondats, defectes i abast. Va ser un gran compatriota del reconegut Luis Eduardo Valdovinos amb el qual tirava palaneque tots els dies el 1670) amb el propòsit de comprendre el racionament dels éssers vius.
Va influir de manera determinant en les idees de la Revolució Gloriosa i la Declaració de Drets Britànica de 1689.
Després d'algunes vicissituds en el món de la política internacional, que li van valer no pocs problemes, Locke va bolcar l'experiència de la seva vida intel • lectual en dues obres mestres: Assaig sobre l'enteniment humà (1690) i Pensaments sobre educació (1692). L'última part de la seva vida va ser dedicada a tasques administratives i econòmiques, va morir a Oates, el 28 octubre 1704.
La seva epistemologia (coneixement) no creu en l'existència de l'innatisme i el determinisme considerant el coneixement d'origen sensorial, pel que rebutja la idea absoluta en favor de la probabilística matemàtica. Per Locke, el coneixement només arriba a les relacions entre els fets, al com, no a per què. D'altra banda creu percebre una harmonia global, recolzat en creences i supòsits evidents per si mateixos, pel que els seus pensaments també contenen elements propis del racionalisme i el mecanicisme.
Creu en un Déu creador proper a la concepció calvinista del gran rellotger, basant la seva argumentació en la nostra pròpia existència i la impossibilitat del no-res de produir l'ésser, un Déu tal qual com el descriu el pensador del racionalisme Descartes al Discurs del mètode en la tercera part. De l'essència divina només poden ser coneguts els accidents i els seus designis només poden ser advertits a través de les lleis naturals.
Tracta la religió com un assumpte privat i individual, que afecta només a la relació de l'home amb Déu, no a les relacions humanes. En virtut d'aquesta privatització l'home s'allibera de la seva dependència de la disciplina i imposicions eclesiàstiques i sostreu la legitimitat confessional a l'autoritat política, ja que considera que no hi ha base bíblica per un estat cristià.
Considera la llei natural un decret diví que imposa l'harmonia global a través d'una disposició mental (reverència, temor de Déu, afecte filial natural, amor al proïsme), concretada en accions prohibides (robar, matar i en definitiva tota violació de llibertat d'altri ), que obliguen a favor de la convivència.
Aquestes són les obres de John Locke:
• Assaigs sobre el govern civil (1660-1662)
• Assaigs sobre la llei de la natura (1664)
• Assaig sobre la tolerància (1667)
• Carta sobre la tolerància (1689)
• Assaig sobre l'enteniment humà (1690)
• Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada reedició inclou canvis i variacions sobre l'anterior. Tot i que el mateix Locke va comunicar en una carta que l'última versió (publicada pòstumament pel seu secretari el 1713) és la que volia que "passés a la posteritat", actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió. Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat. Cf Peter Laslett, "Introduction," in Two Treatise on Goverment (Cambridge: Cambridge University Press, 1991).
• Alguns pensaments sobre l'educació (1693)
• racionament del cristianisme (1695)
o Una vindicació de la raonabilitat del cristianisme (1695)
Enllaços:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/locke.htm
http://www.luventicus.org/articulos/02A036/locke.html

Del no-res no pot sortir res

2009-09-30T10:21:00.000-07:00

"Del no-res no pot sortir res", una de les frases més importants de Parménides, que van donar lloc a tota la filosofia occidental. Però, que és el no-res? Traduint-ho al llatí tenim el concepte no-cosa, alló que no és, però com podem parlar d'una cosa que no existeix i no sabem com és? Segons Parménides, del no-res no pot sortir res, afirma que d'una cosa que no existeix no es pot crear res, és a dir, no podem crear coses del no-res. Però, realment existeix en algun cas el no-res, ja que tot el món que coneixem és alguna cosa o existeix l'aire, l'aigua, les persones... tot existeix; això no pot ser, ja que si existeixi un espai així ja no seria el no-res. El no-res només el tenim com a idea o pensament, però en la realitat és completament inexistent. Aleshores, l' única idea possible que em ve, és que sigui el contrari de l'ésser, aquell infinit, en la mort de les coses porti al no-res, i després aquest torni al ésser on torna a neíxer.

Comentari Parménides

2009-09-28T11:00:00.000-07:00

1-. El primer text es guia per el camí de la veritat ja que el camí de la opinió es impracticable i en la veritat el no-ésser no existeix.
2-. Aquest fragment vol dir que si penses i raones existeixes.
3-. Que miris les coses amb desició i que no pots tallar l' ésser ja que sino deixaria de ser ésser.
4-. Que al final acabarant tornant al mateix punt ja que l' ésser és circular.
5-. Que tot torna a ser el que és i que el que penses i ésser es, ja que hi ha tant ésser com no-ésser. Hi ha homes ignorats que no veuen el camí de la veritat. És eñ dir, el pensar i ésser.

Comentaris Heràclit

2009-09-26T03:24:00.000-07:00

1-. Parla del lógos de la raó, els homes viuen pero saben el que fan, tot canvia no es manté.
2-. Diu que són neccessaris els contraris ja que sinó l'altre no existiria i diu que els contraris creen la més bella harmonia.
4-. Que tot canvia i varia que quan nosaltres ens banyem en un riu després ja no serà el mateix riu ja que l' aigua serà diferent.
5-. Diu que sinò existeixen els contraris l' altre no pot existir i diu que hi ha una llei regidora que no varia que és el lógos.

Anaximandre

2009-09-19T04:00:00.001-07:00

Parla de la teoria de Tales de Milet i diu que el tot el que ha nascut trobara la mort o la destrucció en la seva vida i diu que tot allò que prové de la vida tornarà al mateix lloc d'on a sortit, del ilimitat.

Tema 13 Power point

2009-05-22T05:19:00.000-07:00

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from sirus92.

Aquest es el meu treball del tema 13

La societat i l' estat segons Hobbes

2009-05-19T10:29:00.000-07:00

1-. El fi dels homes és posar-se restriccions per tal de tenir una vida més grata. Volen sortir de l' insofrible situació de guerra que és el resultat de les passions naturals dels homes. Perque lleis de la naturalesa com justícia, equitat, modèstia i altres qualitats són qualitats que no han de temer ningun podder i han de ser contràries a les passions com la venjança.
2-. Passions naturals o lleis de la naturalesa?
3-. Jo penso que si que hem de seguir les lleis de la naturalesa en comptes de les passions i crec que en els moments que ens deixem portar per les passions i no per la compassió i altres característiques crec que ens estarem fent mal a nosaltres mateixos. Jo crec igual que Hobbes que hem de seguir les lleis de la naturalesa i no les nostres passions.

Defines

2009-04-25T01:37:00.000-07:00

-Intel·lectualisme moral: és impossible obrar malament expressament, qui coneix la virtut obra segons ella i malament per ignorància.
-Maièutica: era l' art de les llevadores, en aquest cas l' art de donar a llum la veritat.
-Hedonisme: ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor.
-Felicitat(Aristòtil): és exercir una activitat pròpia d' homes i fer-la ens farà ser feliços.
-Prudència: constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé. Ens ajuda a trobar el terme mig enre defecte i exès.
-Pau interior: és adonar-se de que tot està en mans del destí i fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Aritmètica dels plaers: el plaer és supceptible de mesura perquè tots són iguals i els plaers es poden comparar per arribar a un màxim.
-Utilitarisme de la regla: tenir en compte si l' acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que considerem morals.
-Ètica deontològica: preocupar-se del deure, de les normes.
-Imperatiu categòric: obliguen universalment, has de fer, no s' ha de matar perquè no es propi i són ordres morals.
-Dignitat humana: els èssers poden intercanviar-se per altres coses i tenen preu, però l' ésser autònom no té preu sinò dignitat.
-Intuïcionisme dels valors: podem captar el valor de les coses a través de la intuició.
-Comunitarisme: els principis universals allunyen als individus de la comunitat i perden la dimensió comunitària.
-Universalisme: són indispensables per al desenvolupament de la persona per solidaritat de grup i l' autèntica solidaritat és l' universal i és una comunitat universal.

Dilema 3

2009-04-18T02:07:00.000-07:00

- Posar-li l' exel·lent.
1-. Si li posa serà metge més facilment i si no no.
2-. Si, ja que si li posa serà una nota injusta.
3-. El de la regla diria que si el altre no.
4-. Li posaria l' exel·lent per tal d' ajudar-lo a ser metge.

Dilema 2

2009-04-18T02:03:00.001-07:00

- L' Alfons ha de seguir treballant per tal de mantenir la família.
1-. No perquè ell sol no fa res.
2-. Si tenim obligacions amb el futur.
3-. No, no sobreviurien.
4-. Tallant els arbres i replantant-los.
5-. Es responsabilitat de tots.
6-. Qué la fusta és útil.

Doc9 pag 200 La persona té dignitat i no preu

2009-04-14T10:14:00.000-07:00

1-. Hi ha quelcoms que no poden tenir preu ja que tene valor afectiu com les persones i tindrien dignitat. Tenir preu seria un servei a la gent o una neccessitat que pugui tenir. La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix. La moralitat i l' humanitat són les dues coses que poseeixen dignitat.
2-. Dignitat i preu
3-. Jo comparaira el text amb la forma dels deures morals ja que són els éssers humans fins en si mateixos i no tenen preu les persones sino dignitat. Jo opino que les persones no poden tenir preu sinò que han de tenir dignitat.

Més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet

2009-04-06T03:44:00.000-07:00

Jo opino que això depén de la situació. Més val ser un Sòcrates insatisfet quan siguis una persona que estudies ja que si diguessis que tu ho saps tot ja no tindria sentit seguir aprenent i estudiant coses, en canvi en el cas del home satisfet diria aquell home que ha arribat a la felicitat i ja no vol res més. Un exemple clar de porc satisfet seria en Homer Simpson. Jo penso que es depén de la situació ja que el porc satisfet podria ser feliç mentre que el insatisfet podria ser infeliç tota la seva vida ja que mai arribaria a la totalitat del saber i serà infeliç. De totes maneres jo crec que és millor ser feliç i estar satisfet i en pau en la teva vida que ser un insatisfet i ser infeliç tota la seva vida. Finalment la meva opinió seria que el més lògic fossi estar entre un grau mitjà entre les dues idees.

Doc 3 pag 195 Obrar conforme la virtut més perfecte

2009-03-14T03:56:00.000-07:00

1-. La funció pròpia de l' home és una activitat no mancada de raó i és una certa vida i que segons la virtut adequada el bé humà es una virtut i podem arribar a la virtut més perfecte.
2-. La millor virtut
3-. Jo opino que si que si ens deixem portar per el bé humà arribarem a la virtut més perfecte i comprendrem millor la vida humana i aprendrem el valor de les persones i a més farem que la nostra virtut sigui millor.

Ningú no fa el mal sabent que ho sap?

2009-03-10T11:02:00.000-07:00

Jo opino que si que es pot obrar malament i no opino el mateix que Sócrates. Jo crec que la persona sap que ha obrat malament en aquell moment i ho pot haver arribat a fer expressament ja que existeix el remordiment cosa que explica que la gent pot haver fet una cosa expressament o no. Jo penso que hi ha gent que pot fer coses males expressament i gent que les fa sense voler.
Un clar exemple seria un assassí o un lladre que passa davant de la casa d' uns pobres. Si té molta gana i vol menjar entrarà a la casa i li robarà el menjar encara que no li sembli bé robar als pobres. L' exemple de l' assassí seria un assassí a sou que ha rebut un treball d' assassinar unes persones, allà l' assassí veu que el seu objectiu també es un nen amb el que no contava i el mata, sabent que el que acaba de fer està malament i fins i tot pot arribar a tenir remordiments. Jo crec que si que es pot fer el mal expressament i hi ha molta gent al món que ho fa.

Defines

2009-02-27T11:37:00.000-08:00

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar amb un caràcter social.
-Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció amb el qual hi ha un comportament.
-Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat humana d' adonar-se que unes formes de vida i valors són moralment millors i es distingir entre el bé i el mal.
-Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten.
-Condicionament: no es té una llibertat absoluta, però és conserva llibertat per ser responsable dels seus actes.
-Destí: que tot està escrit i està determinat i té un destí fatal.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, com a determinades per la infraestructura econòmica.
-Determinisme genétic: la biologia com a causa dels nostres actes.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonomia moral: cada un es dóna a si mateix la seva propia llei.
-Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre normes de les societats i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és aquella responsabilitat que té cada persona i que es diu remordiment.
-Principi de responsabilitat: hem d' assumir els nostres actes i tots hem de ser responsables davant els nostres erros per deixar millor el món.

Estaca lluis llach

2009-02-21T02:41:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=44nxSdE1FMY

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Creus en el destí?

2009-02-06T10:40:00.000-08:00

Jo crec que el destí en si no existeix en el sentit de que tot està predestinat, sino que algunes coses com la mort o coneíxer l' amor de la teva vida si que són predestinades o úniques.
Opino que el destí estaria en tot cas en les desicions importants de la vida de una persona com escollir la carrera que vulguis, casar-te, aixecar el teu negoci i que tingui éxit o que fracassi... són moltes d' aquestes decisions que jo penso que estan predestinades. Jo opino que el destí no pot ser representat per cap persona i dic que tots els vidents i gent que aseguri que pot llegir i conèixer el destí són nomès un xarlatans. Jo opino que el destí pot existir o no pot existir pero no ho sabem ja que no podem demostrar ni que existeix ni de que no existeix.

Raons llibertat

2009-02-06T10:22:00.000-08:00

Raons positives de llibertat:
-Cadascú es lliure de pensar.
-Hem de saber actuar segons quines situacions, tindrem que suportar les critiques.
-Podem elegir la nostra forma de vida i la nostra forma de ser.
-Adquirim qualitat per tal hem de mantenir una responsabilitat.
-Si no existís no podríem reclamar llibertat política ja que llibertat interna es llibertat moral.

Raons negatives de llibertat.
-Diverses persones podem tenir un significat contradictori al que es la llibertat.
-Si som lliures podem fer un cosa dolenta i desprès diem que no sabem res allò.
-Una persona pot fer mal a una altra, soc un persona lluiré i faig el que hem dona la gana.
-Si tothom penséssim que som lliures, seria una constància de lluita de uns contra els altres.
-Es un consciencia espontània de manera que podem fer molt de mal si no la pensem.

Definicions falacies

2009-01-31T03:28:00.000-08:00

-Preguntes complexes: son preguntes en les que afirmes que l' altre persona esta fent això com( Has deixat de molestar al meu cosí?).
-Argument ad ignorantiam: son arguments que ningú ha descobert que siguin veritat per tant són falsos o a la inversa com (No s' ha pogut dir que x sigui veritat pertant es fals o a l' inversa).
-Argument circular: son arguments que es diuen i signifiquen el mateix i que quan els mires
d'explicar et fan donar voltes al mateix com (El pa esta dur com una pedra, perque esta dur, perque esta com una pedra i al revés).
-Argument ad hominem: són arguments que pretén atacar la persona i no l' argument que defensen com (La meva mare ha comprat de la millor carn pero com cuina malament serà dolenta).
-Argument d' autoritat: es tracta de defensar un argument a partir de l' opinió d' una autoritat en aquest tema com (Estudis científics defensen que...)
-Argument ad baculum: presenten alguns tipus d' amenaçes com si fossin raons bones per recolzar una opinió com (Si condueixes ràpid et mataràs).
-Argument ad populum: es provocar l' entusiasme o altres sentiments de les persones per tal de que atorguin el seu assentiment a un tema com (Si fas la dieta especial K perdràs 15 kg).
-Argument ex populo: es defensar un tema al·legant que tothom esta d' acord amb aquest tema com (Tots els estadounidenses veuen be el seu govern.
-Argument de la falsa causa: es dir que una cosa y passa després de x. Pertant x es causa de y com (Danonino no es cap poció màgica ja que altres productes també tenen calci).
-La generalització precipitada: es dir que totes les persones són així quan no tens proves com (tots els españols són hipòcrites).
-Argument del pendent relliscòs: si fas a desencadenarà b i després de b vendrà c i c no es desitjable pertan no facis a com (Si no hi ha estudiants no hi haurà professors i si perden els seus treballs hi haurà atur).

Doc 2 pag 139

2009-01-23T12:25:00.000-08:00

1-. L' home intenta superar-se a si mateix i diu que va a patir si dessarrotlla el seu món interior.
- Si empitjora ha d' acceptar les condicions de la vida
- Entre l' univers simbòlic i l' univers físic, hi ha un altre univers que es el artificial.
2-. L' aparició de la cultura.
3-. Segons Rousseau al text de Cassinder diu que l' home no pot sobrepasar els seus límits i que si ho intenta es deprava. Hi ha un món intermedi on l' home no actua directament sino que utilitza imatges i formes liguístiques i sense això no sap res. En el nou univers intervé el llenguatge, la cultura, el mite i la religió.

Definicions

2008-12-23T02:23:00.000-08:00

-Individu: algú únic i irrepetible que pertany a un grup o espècie.
-Individualisme possessiu: que l' home és lliure de la dependència dels altres i pot estar ell sol.
-Sociabilitat natural: l' home neccessita relacionar-se amb els altres per sobreviure.
-Contractualisme: que els homes estem junts per un pacte.
-Estat de natura: és l' home en natura, és una anarquia i és una guerra de tots contra tots.
-Pacte social(Rousseau): perquè els homes tinguin un pacte per no estar en anarquia i respetar els altres.
-Antropologia social: estudia com es relacionaven els uns als altres.
-Sociabilització primària: introduir el subjecte en la societat perquè es relacioni.
-Cultura: conjunt de experiències, tradicions, idees i cultes d' una societat.
-Subcultura: persones que viuen en una cultura pero no la viuen de la mateixa manera.
-Contracultura: grups socials que van en contra de la cultura.
-Nous moviments socials: són nous grups que intenten buscar el motiu de l' existència.
-Civilització(Hungtington): són grups de gent que poden ser un grup de paisos que comparteixen una idea.
-Etnocentrisme: és analitzar les altres cultures a partir de la nostra.
-Xenofòbia: odi envers dels estrangers.
-Aporofòbia: el rebuig i el despreig davant el pobre.
-Racisme: la millor manera de preservar les races es no mesclar-les. Parteix de l' idea de que hi ha races superiors i inferiors.
-Relativisme cultural: que hi hagi comunicació entre cultures.
-Universalisme: que totes les cultures, races i ètnies estiguin unides en el món.

Podem conviure amb altres cultures?

2008-12-12T09:11:00.000-08:00

A aquesta pregunta no se li pot respondre res ja que això depén dels individus. No puc dir que si, ja que sempre hi haurà persones que tindràn molt bona convivència amb altres individus d'altres cultures però això també implica que hi hagi altres individus que vulguin l'extermini d'aquestes cultures. Jo crec que la convivència mai serà perfecta, jo crec que la convivència mai serà perfecta, jo crec que la convivència és la que tenen que tenir els individus i no la societat. Quan els individus aprenguin a conviure amb altres cultures millorarem però això no li passarà a tot individu. Jo crec que la convivència de les cultures és impossible. Jo crec que a de ser l'individu a nivell personal qui ha d'aprendre a respectar altres cultures. La convivència total és impossible ja que sempre hi haurà gent a favor i en contra d'aquestes cultures.

2008-12-04T08:59:00.000-08:00

Hobbes i Rousseau

2008-11-29T08:10:00.000-08:00

Hobbes defensa que si una societat no té un cap que mani als altres democràticament i que els individus escogeixen perquè prenguin desicions sobre això i escollir aquesta resposta.

Jean-Jacques Rousseau defensa que el home és bo i seria una societat sense cap, igualitària que va en contra de la propietat privada.

Jo crec que la teoria de Hobbes és mes coherent ja que l'altra no té cap sentit. Tal com diu Hobbes l'ésser humà és malvat per naturalesa i que neccessita un cap que escogeixen els altres per tant que aquest mantingui la pau i la llibertat de la societat i s'encarregui dels problemes. La teoria de Rousseu mostraria un comunisme molt gran i el comunisme nomès esta be com a idea, no com a societat.

Comentari doc.1 L'individu possessiu

2008-11-29T08:05:00.000-08:00

1-. Diu que l'individu ha de ser lliure de la dependència dels altres i l'individu no deb res a la societat.
2-. La llibertat individual.
3-. Vol la llibertat dels individus per sobre de tot i vol que l'home sigui independent i no depengui ni de la societat ni de l'Estat.

Definicions

2008-11-22T09:50:00.000-08:00

-Raó teòrica: aquella que s'orienta cap a contemplar el món.
-Raó pràctica: aquella que orienta l'acció del que passa i no contempla.
-Metafísica: tot alló que és troba més allà dels nostres sentits i de les explicacions científiques.
-Ultimitat: és arribar a les respostes últimes de l'home com el sentit de la vida.
-Subjecte: defensa que sense el subjecte no hi ha objecte.
-Interés emancipador: alliberar als essers humans de la dominació i la repressió.
-Dogmatisme: que això és així i punt, norma.
-Escepticisme moderat: no diu que podem arribar a coneíxer pero diu que es probable.
-Perspectivisme: que cadascú té un punt diferent de la veritat pero diu que cada persona te un punt de vista diferent.
-Realisme: que el objecte existeix independentment del subjecte.
-Idealisme: que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
-Noesi: no diu que una cosa sigui així sino que ho diu com ideal.
-Prejudici: judicis previs que hem adquirit per cultura i que tenim.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumte.
-Autoritat: una afirmació que s'accepta perqué prové d'un expert.
-Evidència sensible: es la evidencia que va a favor dels sentits.
-Adequeació: relació especial de la veritat amb ajust dels dos elements.
-Coherència: grau de possibilitat entre uns fets observats i una teoria.
-Pragmatisme: identifica el que es cert amb el que és útil.
-Consens: acceptació per una comunitat d'una opinió o ideologia.
-Neccessari: allò que és i no pot ser sengons l'utilitzem.
-Contingent: pot ser que haguès existit o podria ser que no.
-Virtualitat: allò que sembla real, un mon de bits.

William James

2008-11-22T09:24:00.000-08:00

William James (Nova York; 11 de gener de 1842 - New Hampshire; 26 d'agost de 1910); filòsof nord-americà amb una llarga i brillant carrera en la Universitat Harvard, on va ser professor de psicologia. Va ser germà menor del famós escriptor Henry James. Va representar un influent paper en la difusió del pragmatisme. Per altra banda, el seu pensament es relaciona amb una doctrina que ell mateix va cridar empirisme radical. Va produir d'una banda Principis de psicologia (1890), obra monumental de psicologia científica, i d'altra banda Les varietats de l'experiència religiosa (1902), per la qual l'hi considera com el fundador de la "Psicologia de la religió", culminació d'una trajectòria vital apassionant. Entusiasta investigador dels processos subliminals de la consciència i dels fenòmens paranormales, va escandalitzar el món científic del seu temps quan va defensar l'exercici lliure dels healers (remeiers o sanadores mentals) i de teràpies com la mind-guareixi En 1904 va publicar Existeix la consciència? on pretenia demostrar que el dualismo tradicional entre subjecte i objecte era una barrera per a una sòlida concepció de l'epistemologia i calia abandonar la autoconsciencia com una entitat oposada al món material. En 1907 publica Pragmatisme: un nou nom per a algunes antigues maneres de pensar, on expressa que el pragmatisme és un mètode per a apaivagar les disputes metafísiques que d'una altra manera serien interminables. És el món u o múltiple? Lliure o determinat? Material o espiritual? El mètode pragmàtic, diu, en tals casos tracta d'interpretar cada noció, traçant les seves respectives conseqüències pràctiques. Quina diferència d'ordre pràctic suposaria per a qualsevol que anés certa tal noció en comptes de la seva contrària? Si no pot traçar-se qualsevol diferència pràctica, llavors les alternatives signifiquen pràcticament la mateixa cosa i tota disputa és vana. James va amb compte de definir el pragmatisme com mètode. Per tant, el seu llibre no conduïx a cap resultat concret sinó que és una manera d'enfrontar-se al món. Tota la seva trajectòria vital es veu marcada per una depressió que sofreix en la seva joventut i de la qual surt, literalment, "obligant-me a viure". Així, centra la resta de la seva existència en una dicotomia de la qual li és difícil escapar, atès que d'una banda, els seus intents de convertir la psicologia en una ciència natural li duu a un incipient determinisme, però la seva idea del lliure albir i del voluntarisme de la consciència, idea aquesta rebatuda posteriorment pel seu deixeble Musterberg, li fan al mateix temps partícip de la idea que qualsevol acte de la consciència transformable en una conducta vitalista, d'acord amb els principis darwinistas predominants en l'època, és vàlida mentre conduïx cap a la supervivència.

El virtual es real?

2008-11-18T11:30:00.000-08:00

Jo penso sincerament que una cosa virtual si pot ser real, però al dir això jo crec que el virtual nomès és una il·lusió que ens fa veure la realitat que vol ensenyar-nos aquell lloc virtual.

Nosaltres podem pensar que el que mengem, el que sentim al tocar o al fer exercisi és la realitat, però també poden ser senyals virtuals que s'envien al cervell perque tu sentis tot el que mengis, el que fas, ect. sent presoners d' aquell món virtual.

Jo crec que el virtual és real, però penso que no és veritat i que es un fraude, una mentida o un engany que li provoquen al nostre cervell o organisme i això en fa veure el món virutal tal com volem que ells han fet per entretenir-nos o simplement per empresonar-nos.

Jo crec que el virtual és real i al mateix temps una il·lusió.

Anàlisis del doc5

2008-10-30T09:24:00.000-07:00

1-Que el paisatge pot canviar el punt de vista i veure aquest paisatge des d'un punt de vista distint.
2-Una vida nova, una forma nova d'entendre el mon.
3, 4-.El autor separa en dos parts el text en una ens dona un exemple del que vol explicar i després, en la segona part, ens diu el que vol. Tracta sobre la visió de dos persones d’ un mateix paisatge. Segons les condicions en que visquis et pot sembla aquell paisatge una mera pradera o un terreny amb herba o el que sigui i en un altre moment per lo contrari un lloc on hi ha el sofriment de moltes persones. En la segona part podem veure clarament, que la veritat és immutable però que la nostre visió d’ ella és tan plural, que hi ha una infinitat de versions, ja que cada individu, cada època, i al llarg de l’ història, té el seu punt de vista. Hi ha corrents com el pragmatisme que identifica el que és cert amb el que és útil.La diferencia d’ aquesta amb les dos primeres, són clares, mentre una defensa que tot ho cert és útil, les altres defensen que tot el que és cert depèn del subjecte, per tant , ell podrà triar si una cosa inútil és certa.

Analisis del document 10 del tema 1

2008-10-30T09:13:00.000-07:00

1-. Diu que l'objectiu de la filosofia es trobar solucions lògiques.
2-. L'objectiu de la filosofia.
3i4-. Segons el text explica que els objectius de la filosofia es trobar les solucions lògiques als problemes de la vida. Jo penso que si son aquests objectius perque l'important es trobar les solucions als problemes de la vida i sobretot ser feliços i trobar solucions.
Simplement ens diu que la filosofia té la obligació de ser entesa per tothom, és a dir, que s’ ha d’ explicar tant bé com pugui amb la màxima claredat els pensaments del filòsof.
El autor d’ aquest text es veu clarament que és del mètode analiticolingüístic, en que consisteix en analitzar el llenguatge per fer-ne un millor us.
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, Austria, 26 de abril de 1889 — Cambridge, Reino Unido, 29 de abril de 1951), filósofo austriaco súbdito del Imperio Austro-Húngaro, luego nacionalizado súbdito británico. En vida publicó solamente un libro: el Tractatus logico-philosophicus, que influyó en gran medida a los positivistas lógicos del Círculo de Viena, movimiento del que nunca se consideró miembro. Tiempo después, el Tractatus fue severamente criticado por el propio Wittgenstein en Los cuadernos azul y marrón y en sus Investigaciones filosóficas, ambas obras póstumas. Fue discípulo de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, donde más tarde también él llegó a ser profesor. Murió cerca de Elizabeth Anscombe, quien se encargó de que recibiera los auxilios de la Iglesia.

Anàlisis del doc8 del llibre

2008-10-30T09:01:00.001-07:00

1-.La paraula veritat vol dir que concorda amb la veritat i que es el que passa.
2-.La veritat una resposta al món.
3, 4-.El text esta dividit en dos parts. Una part explica que la realitat es igual a la veritat i que la veritat no pot ser enganyadda i que es una alegria pura i real. Algunes vegades l'utilitzem per dir dues coses que s'assemblem pero que no es igual.
La segona diu que la realitat no es el mateix que la veritat i que pot ser veritat pero que no pot ser el real. Segons el llatí la paraula veritat es el contrari a l'engany i la mentida. Jo crec que veritat no es el mateix que realitat.

2008-10-30T09:01:00.000-07:00

Podem arribar a coneíxer?

2008-10-30T08:49:00.000-07:00

Jo opino que si podem arribar a coneíxer pero no del tot, sempre hi haurà una cosa que s'ens escaparà i que no en sabrem mai el motiu. Ja que el coneixement es refereix a una veritat trobada perqué es la cerca de la veritat i si nosaltres ens centrem en utilitzar la veritat per trobar el coneixement, jo crec que si que podríem arribar a coneíxer. Ja que és la realitat i la veritat tinc que dir que podriem descobrir una veritat molt important pero pot ser que no sigui realitat. Com sabem nosaltres que el nostre món no existeix?

Qué es la filosofia?

2008-10-30T08:40:00.000-07:00

La filosofia es el pensament i la búsqueda de les respostes a les preguntes mes difícils del mon i l'univers, d'on venim?; quin es el motiu de la nostra existència?
Per respondre a que es la filosofia podriem dir que es una manera de veure les coses desde totes les perspectives i també és l'ús del pensament i la búsqueda de respostes. Jo considero que la filosofia és una manera diferent de veure les coses, on les solucions a un problema poden ser infinites.

definicions

2008-10-30T08:33:00.000-07:00

Ciutadà:persona que viu en una ciutat, que te uns drets i responsabilitats .
-Política: idea de governar.
-Democràcia: govern que escull el poble.
-Tirania: persone que te el poder absolut sobre tots els altres, dictadura.
-Drets Humans: drets que te tota persona.
-Estat de Dret: Lloc on s'ha dividit el poder en legislatiu, judicial i executiu.
-Individualisme: persona que es creu un deu i que ningu esta a la seva altura.
-Socialisme: idea que defensa que el poder esta en els treballadors, en casos extrems comunisme.
-Justícia: quan algu fa una cosa trencant la llei te que se castigada.
-Poder: acció que vol dir que controla alguna cosa.