Jo crec que es possible que existeixi la realitat fora de la ment. Descartes afirmava que l' única cosa que podem demostrar és l'existència del jo, pertant, podem demostrar que tots els humans tenen un jo o subjecte i existeixen. Aleshores, arribariem a la conclusió de que tots els humans veiem el món de la mateixa manera. Però, és aqui on diem: la realitat és així perque nosaltres la veiem així, o hi ha un geni maligne que ens enganya i que ens mostra la realitat tal com ell la vol fent-nos veure una il·lusió?
Pertant, arribem a la conclusió de que no podem demostrar l'existència de la realitat fora de la ment, ja que aquest geni maligne ens pot fer veure el que ell vol.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Text 4 Descartes
El text parla del dubte metòdic de Descartes. Vol veure una cosa que sigui indubtable. Vol arribar a la certesa amb la veritat. Els motius del dubte són:
- Dubte dels sentits:dubta del coneixement dels sentits, ja que els sentits ens enganyen i és un coneixement de les coses probables.
- Impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
- Finalment descobreix, que l' únic que pot demostrar és el jo.
- Dubte dels sentits:dubta del coneixement dels sentits, ja que els sentits ens enganyen i és un coneixement de les coses probables.
- Impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
- Finalment descobreix, que l' únic que pot demostrar és el jo.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Text 1 Descartes
El text explica les quatre regles del mètode:
- Evidència: que no hem d'acceptar com a vertader res que no coneguem com a evidència que és. L'evidència presenta la claredat i la distinció.
- Anàlisi: és el procés de la ment que divideix la dificultat en parts més simples.
- Síntesi: va del simple al complex i utilitza la deducció.
- Revisió i enumeració: fa la comprobació de l'anàlisi i síntesi. Però al final segueix estant el dubte.
- Evidència: que no hem d'acceptar com a vertader res que no coneguem com a evidència que és. L'evidència presenta la claredat i la distinció.
- Anàlisi: és el procés de la ment que divideix la dificultat en parts més simples.
- Síntesi: va del simple al complex i utilitza la deducció.
- Revisió i enumeració: fa la comprobació de l'anàlisi i síntesi. Però al final segueix estant el dubte.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Influències de Jonh Locke
A la segona meitat del segle XVIII la influència que van exercir les obres de John Locke, i en concret la seva teoria de l'Estat, que exposa en el Segon tractat, serà decisiva per al pensament americà i il.lustrat.
L'exemple més clar d'això és la proclamació d'independència a les colònies angleses a Amèrica, la redacció d'una constitució per homes com Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i el mateix model d'estat amb la seva separació de poders, que, excepte el paper de la figura del rei (circumscrit a la complicada realitat britànica), és molt similar a la teoria exposada per Locke.
De l'altre costat de l'Atlàntic la influència també va ser decisiva per pensadors com Montesquieu i Voltaire, els que sempre van veure en l'obra de John Locke i el sistema polític anglès un digne exemple a seguir. El mateix Rousseau des d'una posició clarament contrària a la burgesia també va rebre les seves influències.
Va rebre influencies de la revolució científica, de Descartes i de Francis Bacon.
L'exemple més clar d'això és la proclamació d'independència a les colònies angleses a Amèrica, la redacció d'una constitució per homes com Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i el mateix model d'estat amb la seva separació de poders, que, excepte el paper de la figura del rei (circumscrit a la complicada realitat britànica), és molt similar a la teoria exposada per Locke.
De l'altre costat de l'Atlàntic la influència també va ser decisiva per pensadors com Montesquieu i Voltaire, els que sempre van veure en l'obra de John Locke i el sistema polític anglès un digne exemple a seguir. El mateix Rousseau des d'una posició clarament contrària a la burgesia també va rebre les seves influències.
Va rebre influencies de la revolució científica, de Descartes i de Francis Bacon.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)